La Via Augusta, que és el que és el corredor mediterrani i que té més de 2.000 anys, canvia el sentit de la infrastructura territorial espanyola. És evident que, d'alguna manera, estan trencant-se els designis i el disseny que va fer Felip V sobretot durant la guerra de Successió. També cal dir que no s'han mullat del tot: no es podrà fer el pas dels Pirineus.

Per a l'Institut d'Economia i Empresa Ignasi Villalonga, la priorització del corredor mediterrani és una enorme satisfacció. Quan vàrem començar fa dotze anys ens prenien per bojos. I ara s'ha aconseguit. Així que des de la institució ens felicitem.

Però hi ha una condició molt forta per salvar aquest eix, i és que la societat civil, política i l'empresariat continuen pressionant perquè la infrastructura, prevista per al 2030, no s'ajorne trenta anys o cinquanta anys més. De moment, s'ha guanyat una victòria, però ara caldrà estar més atents que mai perquè, en els pròxims anys, la societat d'aquí pressione el govern espanyol, també l'europeu, per tal que tot això siga una realitat.

També hem de tenir en compte que existeix la possibilitat que el govern espanyol prioritze la inversió del corredor central. Tot dependrà de la mobilització econòmica, política, acadèmica, sindical, etcètera. Hi ha d'haver un 'tour de force' que s'haurà d'estar permanenment alimentant.


Eliseu Climent,
secretari de l'Institut Ignasi Villalonga d'Economia i Empresa.

(Opinió recollida per telèfon)

Quan a l'Institut Ignasi Villalonga vàrem començar fa dotze anys ens prenien per bojos. I ara s'ha aconseguit.

Hi ha una condició molt forta per salvar aquest eix, i és que la societat civil, política i l'empresariat continuen pressionant.