Avui Ovidi Montllor hauria fet setanta-cinc anys. En vida va passar molt males temporades, quan ningú no es recordava d’ell ni de la seua música. Després de mort, tanmateix, la seua música i els seus valors han estat recuperats i avui és un dels músics i cantants més influents.

De totes les seues cançons potser la més popular és l’adaptació del poema de Vicent Andrés Estellés ‘M’aclame a tu’, un poema dedicat a la ciutat de Xàtiva. Se n’ha fet un gran nombre de versions, de les quals avui us n’oferim vint.

Aquesta versió correspon al concert d’homenatge a Raimon al Palau Sant Jordi i és interpretada pel mateix Ovidi i pel seu acompanyant etern, Toti Soler.

 

La versió més moderna és aquesta de Pau Alabajos, enregistrada als Estats Units.

 

Una versió de Pep Gimeno Botifarra, cantada al pati de la casa de Joan Fuster a Sueca.

 

Una versió de Francesc Anyó, Borja Penalba i Mireia Vives.

 

Una versió en directe d’Andreu Valor i Feliu Ventura.

 

Una versió curiosa d’Arturo Gaya i la Filharmònica d’Amposta.

 

Una versió en directe de Miquel Gil.

 

Una versió també original de Joan Reig i Refugi.

 

La versió de Paco Muñoz i Aitana Ferrer.

 

La versió dels Tardor.

 

Joan Moliner i Adrià Navarro també van enregistrar aquesta versió.

 

Adolfo Osta i Ester Formosa van fer-ne aquesta versió.

 

Rumbalbar va fer-ne aquesta altra.

 

I aquesta és la versió de La Brigada.

 

Hi ha també aquesta versió de Carles Belda, amb l’acordió.

 

Hugo Mas i Toni de l’Hostal també han fet la seua versió.

 

La versió més folk correspon a Toni Torregrossa.

Els Ballàgora van fer-ne aquesta versió.

 

Laura Díaz va fer-ne aquesta versió.

 

Una versió amb piano, a càrrec de Tatiana Prades i Josep Manel Palau.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]