04.09.2015 - 13:32
|
Actualització: 05.09.2015 - 10:04
‘Aquest full de ruta és pensat i planificat amb tot detall i amb tot el rigor per tal d’assegurar que no hi haurà salts al buit en cap moment’, ha dit el comissionat per a la Transició Nacional, Carles Viver i Pi-Sunyer. En la presentació del full de ruta cap a la independència de Junts pel Sí, Viver ha detallat els passos d’aquest procés, que poc o molt ja havien estat esbossats quan es va acordar la candidatura: declaració solemne d’inici del procés, primera fase del procés constituent, govern de concentració, proclamació de la independència, llei de transitorietat jurídica, llei del procés constituent, eleccions constituents i redacció i aprovació de la constitució definitiva.
Presentem el Full de ruta cap a la independència. 9 passos per construir un nou país. #JuntsPelSí pic.twitter.com/4t5r7VObL3
— Junts pel Sí (@JuntsPelSi) September 4, 2015
Aquest és el compromís de @JuntsPelSi : el Full de Ruta pic.twitter.com/GBdSw6CCn2
— Raül Romeva i Rueda (@raulromeva) September 4, 2015
Viver i Pi-Sunyer ha repassat els passos del full de ruta jurídic de Junts pel Sí acompanyat de Josep Rull, Marta Rovira, Carme Forcadell, Muriel Casals i Carles Puigdemont. Ha remarcat que seria un procés complex: ‘Sóc perfectament conscient que quan es fa un esbós d’aquesta manera es deixen uns flancs a la crítica extraordinaris.’ Tanmateix, ha remarcat que el full de ruta era pensat i planificat ‘amb tot detall i amb tot rigor per assegurar que no hi haurà salts al buit en cap moment’.
‘Estem preparats tant en els aspectes jurídics i legals com pel que fa a les estratègies polítiques’, ha dit, i ha afegit que això últim era el fet més important.
El full de ruta, ha assenyalat, no és un document ‘petrificat i inamovible’, sinó que ha de poder d’adaptar-se a ‘circumstàncies canviants, algunes perfectament previsibles, que seran promogudes per posicions contràries’ a la independència. Tot amb tot, ha demanat de preservar el nucli dur amb convicció, tossuderia i coratge. ‘Sense que es distregui el soroll, que serà molt i enorme’, ha afegit.
Les etapes del procés
Després de les eleccions del 27 de setembre i d’obtenir un mandat explícit per a començar a crear l’estat català, el Parlament faria primer de tot una declaració solemne d’inici del procés, que aniria acompanyada de quatre elements: una proposta d’obertura de negociacions amb l’estat espanyol per a fer efectiu aquest mandat; una comunicació adreçada a les autoritats de la UE per a donar compte que el procés ha començat, que Catalunya vol obrir negociacions amb l’estat espanyol i que vol continuar formant part de la zona euro; una comunicació dirigida als líders de les grans organitzacions internacionals i tots els caps d’estat i de govern i un mandat explícit al govern de la Generalitat perquè adopti les mesures necessàries per aplicar la declaració solemne d’inici d’aquest procés.
L’esglaó següent serà el començament del procés constituent, és a dir, una feina gestionada per la societat civil i no regulada jurídicament per elaborar la constitució. D’aquesta manera, s’evitarien impugnacions, car Catalunya continuaria formant part de l’ordenament jurídic espanyol.
A l’ensems, es formaria un govern de concentració que construiria les estructures d’estat. Segons Viver i Pi-Sunyer, seria una feina ‘essencialment material’ i no formalitzada jurídicament. El govern començaria amb el ‘reclutament i formació dels dirigents i de la resta de personal que han de gestionar les grans i petites estructures d’estat’. Aquestes estructures es divideixen en quatre blocs: de l’estat del benestar, econòmiques, per a l’acció exterior i per a la governança i reforçament de l’administració.
L’executiu també hauria de treballar en la projecció internacional del procés i en la preparació del reconeixement internacional del nou estat. Una tercera funció seria la de la gestió ordinària de les competències que ja té la Generalitat. Junts pel Sí vol que el nou estat recuperi aquells decrets i instruments prohibits pel govern espanyol i pel TC, com ara el decret de pobresa energètica, la dació en pagament i l’impost sobre dipòsits bancaris.
Negociació amb l’estat espanyol
El govern també faria les negociacions amb l’estat espanyol per assolir la independència. ‘El nostre desig és pactar i sobretot dialogar, dialogar i dialogar’, ha dit Viver. En aquestes negociacions caldria acordar el repartiment d’actius i passius, la subrogació de convenis, la gestió de fronteres, els traspassos de funcionaris i organismes i aspectes clau pel que fa al sistema energètic, la conca de l’Ebre o l’espai radioelèctric, entre més. Caldria negociar tots els béns materials que Espanya administra ara a Catalunya, com les infrastructures. També s’hauria de parlar dels béns a l’estranger que són compartits i dels béns econòmics i financers, els actius (fons de la seguretat social, fons de compensació) i els passius (deutes de Catalunya avalats per Espanya i deutes d’Espanya que podrien correspondre a Catalunya).
Aquesta fase, ha explicat, acabaria en el moment en què es considerés que ja hi ha les ‘condicions mínimes necessàries indispensables perquè el futur estat català pugui exercir el seu poder al territori de Catalunya i s’hagin acomplert els acords amb l’estat espanyol’, sense excloure un referèndum que pugui oferir l’estat.
En aquest punt es proclamaria la independència, que tindria una part declarativa i una altra de normativa: es proclamaria la desconnexió respecte de l’ordenament jurídic vigent, tot i que com a dret intern es continuaria aplicant l’espanyol en tot allò que no contradigués la proclamació d’independència. Aquesta declaració inclouria un mandat explícit d’aprovar en un termini breu la llei de transitorietat jurídica, que regularia elements bàsics com ara el territori, la nacionalitat, la ciutadania, el règim de llengües i les institucions de govern. Aquesta llei serviria per a garantir la ‘seguretat jurídica’ fins que no s’hagi aprovat la constitució.
El següent pas seria la llei del procés constituent, que regula la fase parlamentària d’elaboració del text constitucional incorporant la feina de la societat civil que s’hauria fet prèviament. Aquesta llei acabaria amb un mandat al president perquè convoqués eleccions constituents en un mes. D’aquestes eleccions, en sortiria un nou govern que aprovaria la constitució definitiva. L’últim pas seria la ratificació amb un referèndum.
Els signants del full de ruta
En nom de l’Assemblea de Municipis per a la Independència, Carles Puigdemont ha remarcat que aquest moviment garanteix una ‘capil·laritat que cap altra proposta política no té’, perquè rep el suport institucional però també de la majoria de municipis catalans.
Per part de CDC, Josep Rull ha apuntat que com més rotunda sigui la victòria del sí, ‘més obligats estaran a seure a la taula de negociació’ i més fortalesa tindrà Catalunya per a negociar. ‘Això és democràcia, i quan un poble s’alça i utilitza els instruments més poderosos que hi ha, que és la força legítima de les urnes, és un procés imparable’, ha exclamat.
Marta Rovira, d’ERC, ha enumerat un reguitzell de motius que fan que molts catalans s’hagin adonat que l’estat s’ha girat d’esquena als catalans. El nou país, ha continuat, servirà perquè Catalunya ja no tingui la factura més cara de la llum, lluiti pel corredor mediterrani i sobretot pugui dotar-se dels instruments que ajudin els qui més pateixen.
Muriel Casals, ex-presidenta d’Òmnium Cultural, ha indicat que aquest full de ruta és al servei d’una causa: guanyar el benestar que l’esforç dels ciutadans catalans pot pagar: ‘El que fem ho fem perquè tots plegats podem i volem viure millor.’
Carme Forcadell, ex-presidenta de l’ANC, ha remarcat que Junts pel Sí demostra que els ciutadans són capaços d’anar junts ‘quan hi ha en joc la democràcia, la llibertat, la dignitat, el progrés i el futur del país’.
