Jaume Peral, al seu despatx de TV3 (fotografia: Albert Salamé).

No és pas un despatx qualsevol. Quan hom hi arriba, sembla que entri a la torre de control d’un aeroport. Davant el seu escriptori, Jaume Peral té cinc televisors per a veure què emeten cada un dels quatre canals de TV3. La cinquena pantalla és reservada a 8TV, tot i que reconeix que no és la competència directa: ‘Són Antena 3 i Telecinco’, diu. Especialment aquesta última, que el 2016 va anar de poc que no pren el lideratge a TV3. Malgrat aquest triomf, que ha li permès de ser la cadena líder durant set anys seguits, l’audiència de TV3 cau de manera sostinguda des de l’any 2012. Peral diu que té el problema localitzat: la graella és antiga i la inversió pública és més baixa que no pas fa anys. Per això demana que el govern hi inverteixi dinou milions més l’any que ve: ‘Si no ens arriben aquests diners, ho passarem malament.’

Dissabte farà un any que vàreu ser nomenat director de TV3.
—Ha estat un any intens. Un any en què ens ha tocat, per les circumstàncies que ens hem trobat, prendre moltes decisions. En principi, l’any 2016 el vàrem tancar líders, que era l’objectiu. Som l’única televisió que ha aconseguit set anys consecutius el lideratge. No va ser fàcil. Recordo que fins als últims dies de desembre vàrem lluitar braç a braç amb Telecinco. Nosaltres, segurament, hem de ser més ràpids en la presa de decisions segons les circumstàncies que ens anem trobant cada dia.

Què voleu dir?
—Que hem de ser una televisió pública pel que fa als continguts, però que la gestió de la graella l’hem de fer amb mentalitat de privada.

La cadena continua essent la més vista, però la pèrdua d’audiència és constant, aquests últims anys. Ho justifiqueu amb l’antiguitat de la graella?
—Crec que són dos problemes, i segurament és difícil de dir quin va primer. D’una banda, és veritat que el model de graella és antic i que, al final, aquest model antic es desgasta i es nota en aquests moments. Però, d’una altra banda, també, és el peix que es mossega la cua. És a dir, hem anat perdent progressivament aportació pública i això s’ha notat en tots els àmbits de continguts de la casa: en coproduccions, en ficció, en drets esportius, en inversió per a fer programes amb productores d’entreteniment, en el canal infantil… Hem perdut capacitat per a portar a la graella continguts absolutament competitius i anar renovant la graella en la mesura que hauríem de fer-ho.

El 2010 la inversió pública va ser de 450 milions d’euros i l’any passat, de 231. Es pot ser competitiu amb un pressupost tan baix?
—Hem de mirar de ser-ho. Tenim la responsabilitat de fer televisió amb els diners que ens arriben. És veritat que hem arribat a un límit i si no rebem una mica més de diners, serà molt complicat. El 2017 costarà molt de mantenir el lideratge si treballem amb el pressupost que tenim assignat. Nosaltres farem tant com puguem i fem els deures interns que ens permetin de mantenir una posició de lideratge amb un pressupost limitat. Per tant, ja anirem veient si és possible o no ser líder, perquè depèn de molts factors: no tan sols de la feina que fas, sinó també dels productes que fan els teus competidors, que inverteixen moltíssims diners en graella.

Per aquest motiu, no seria més lògic demanar de tornar al pressupost del 2010 en lloc de demanar un augment de dinou milions. Amb el pressupost actual és molt complicat que la cadena sigui el motor del sector audiovisual català, tal com apuntava el manifest ‘Més TV3!‘.
—Nosaltres tenim el mandat parlamentari de ser motor de la indústria audiovisual del país. I ara tenim la sensació que no ho som, o no ho som prou. I el sector de les productores pateix molt.

Compartiu, doncs, el que diu el sector?
—Totalment. Les productores necessiten que TV3 pugui invertir més diners per a ser motor de la indústria del país. I nosaltres ens ho creiem i voldríem fer-ho. Ara no podem fer-ho perquè tenim els diners que tenim. Crec que als orígens no hi tornarem, però segurament no cal tornar als orígens per a poder ser tan competitius com llavors. Amb una mica més d’esforç i amb una mica més d’inversió, podríem arribar-ho a ser.

Jaume Peral, a les instal·lacions de TV3 (fotografia: Albert Salamé).

I aquest augment de dinou milions del pressupost, el tindreu?
—A hores d’ara no. Jo vaig dir que per a fer una graella competitiva i en condicions de competir amb Antena 3 i Telecinco, sobretot, necessitaríem dinou milions d’euros més.

I quan ho sabreu, si els tindreu?
—Primer el parlament ha d’aprovar el pressupost i, en principi, sabem que tindrem els mateixos diners de l’any passat. I si tindrem una aportació addicional o no, dependrà del govern.

Vàreu dir que si no us els donaven, us trobaríeu davant una situació dramàtica.
—Si no ens arriben aquests diners, ho passarem malament. Jo no dic que hagin de ser dinou milions, però ens han d’arribar més diners. Dinou seria una situació òptima. Però entre els dinou i el que tenim ara hi ha un camí per córrer que ens podria ajudar a satisfer les necessitats de graella que tenim. Segons els que ens arribin haurem de prioritzar on els posem.

Quins formats penseu que han quedat antiquats?
—Més que formats, parlaria de model conjunt de graella. Nosaltres tenim històricament un model, sobretot pel que fa a hores de màxima audiència, que és el ‘TN vespre’, una peça de trenta minuts i una peça de cinquanta. És a dir, el ‘TN vespre’, el ‘Crackòvia’ i la ficció. O el ‘TN vespre’, el ‘Polònia’ i el programa que ve després. Això, que ha estat un model d’èxit i que ha permès a TV3 ser líder durant tots aquests anys, hem d’estudiar si és el model que necessitem. Que potser arribem a la conclusió que és el model bo, però estudiem si això s’ha de poder canviar. Encara és aviat per a treure’n conclusions i no estic en condicions d’avançar res.

Heu dit que TV3 ha de guanyar públic jove. És aquest el motiu que us ha portat a no renovar el programa ‘Divendres’?
—El programa ‘Divendres’ és un programa que ha aportat moltíssim a la cadena. Però, com tot programa, neix i arriba a la fi perquè no dóna més de si.

I què el substituirà?
—Busco un programa diferent, i ara analitzem quines cares hi ha d’haver, quins continguts, amb quin univers… Ho analitzem.

Però la idea és rejovenir el programa ?
—Hem de cercar nous àmbits de públic, nous targets, més que no pas rejovenir el producte. Per exemple, en el programa de les tardes ens convé incidir en els àmbits d’homes i de persones joves. I cada franja té un àmbit al qual fóra bo poder arribar. Per exemple, al segon trimestre els espectadors veuran un programa nou que es diu ‘Joc de cartes’ i que no s’ha vist a TV3. És un reality entre restaurants, per a triar quin és el millor restaurant d’una comarca, d’una ciutat o d’una zona.

També heu dit que voleu incorporar un late show (diari o setmanal), sèries de documentaris culturals per al Canal 33, una nova sitcom… Podeu avançar-ne res?
—No. Si arribessin els dinou milions d’euros podríem fer moltíssims productes, entre els quals aquests. Ens agradaria molt fer-los, però dependrà de si tenim diners. També voldríem potenciar molt el canal infantil. Invertir en sèries d’animació, que és el gran producte en què basen l’èxit totes les cadenes que tenen canals infantils. I al Canal 33 hem de fer més productes culturals perquè, en fi, allò és l’ADN del canal.

Peral, en un moment de l’entrevista (fotografia: Albert Salamé).

Sí que és un fet que la cultura té poc espai als canals de TV3 i, en canvi, per exemple, els esports, tenen un canal reservat.
—TV3 té un canal esportiu que és Esport 3. Però la funció d’Esport 3 és molt important per a acostar l’esport territorial i minoritari als espectadors. Quan pensem en esports pensem en el Barça, futbol, la primera divisió… Però si observeu la graella, hi tenim els partits de Segona B, que al final és esport territorial; hi tenim futbol femení; waterpolo femení; basquetbol femení; hoquei herba. Que al final són esports que t’acosten al territori i que fan una funció de cohesió social. A vegades es parla del canal esportiu com menystenint-lo, com si fos un canal que no està a l’altura d’un canal públic, i jo crec que no és així.

El 33 s’ha convertit en un canal de reemissions i on els programes propis tenen molt poc impacte. S’abandonat aquest canal?
—Abandonat tampoc no és la paraula. Crec que entre tots hauríem d’intentar que tingués una situació més sòlida. De tota manera, ara s’ha intentat fer un esforç per a endreçar-ne millor l’oferta cultural. Es va tematitzant per dies, amb el Tria 33, i aquesta temàtica té una reemissió a TV3, de manera que també portem la cultura a TV3, una de les reivindicacions històriques. Tenim projectes. Una altra cosa és si podrem dur-los endavant o no, per portar la cultura al prime time.

I en podeu dir algun?
—No, no podem.

TV3 és acusada permanentment d’estar al servei de l’independentisme. Com ho viviu?
—Ho visc amb molta normalitat, perquè tenim la seguretat que fem la feina ben feta, amb molta professionalitat. És veritat que hi ha una campanya continuada, sistemàtica, contra TV3, provinent, sobretot, de certs sectors de Madrid. Una campanya, moltes vegades, basada en mentides, però que nosaltres hem de combatre fent bon periodisme, bona informació i bons telenotícies. I els resultats ens avalen. Quan, dia a dia, els TN solen ser els programes més vistos de la televisió a Catalunya, vol dir que els espectadors tenen tota la confiança que les informacions que donem són les millors i que no hi ha competència possible. Si intentéssim fer un producte suposadament manipulat, al final la gent no ens acabaria comprant. La gent té criteri i no és idiota. Sap en qui pot confiar quan li expliquen una informació.

A vegades polítics catalans han fet el joc a aquesta campanya provinent de Madrid. Us sap greu?
—A mi em sap greu que s’utilitzi TV3 com una arma política. TV3 és de tot el país. Ni dels independentistes ni dels unionistes. TV3 intenta arribar a tots els ciutadans del país. A tots. Per tant, aquest és el nostre objectiu. Arribar a tothom amb rigor, pluralitat i professionalitat. I segons els estudis del CAC ho fem, segons els estudis del CIS ho fem, segons els estudis d’audiència ho fem i segons el CEO, també. Ostres! No es deuen equivocar pas tots.

Com us l’imagineu, el model de televisió pública d’una Catalunya independent?
—El model de radiotelevisió pública l’han de definir el parlament i els partits que formen l’arc parlamentari. Entenc que ha de ser un model competitiu, sostenible i que ens el puguem permetre. Però el meu model, de moment, m’estimo més reservar-me’l per a mi.

Serà automàtica la recepció de TV3 al País Valencià quan es posi en funcionament el nou Canal 9?
—La voluntat de la CCMA és que la reciprocitat sigui una realitat tan aviat com es pugui. Per tant, primer hem d’esperar que la nova RTVV es posi en funcionament i després que els dos governs arribin a un acord per a la reciprocitat. La voluntat de la CCMA i la nova RTVV segur que farà que aquesta reciprocitat sigui com més ràpida millor.

Jaume Peral, al seu despatx de TV3 Autor: Albert Salamé

Que no es pugui veure TV3 al País Valencià fins que la nova RTVV no sigui operativa és per motius polítics?
—TV3 està a disposició de qualsevol mitjà que pensi que pot ser interessant per als seus espectadors. Però passa que sense un canal valencià obert i operatiu és difícil de fer arribar el canal de TV3 als valencians. Primer s’han de posar d’acord els dos governs, i quan hi hagi acord, TV3 i la nova RTVV faran tant com puguin perquè aquesta reciprocitat sigui una realitat.

Ara mateix hi ha converses amb la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació?
—Això es fa des de la CCMA, però sí, hi ha converses.

Per una raó de drets, a les Illes no es poden veure tots els continguts que emet TV3. Es podrà solucionar aviat?
—En l’última sessió de control, la vice-presidenta de la CCMA va dir que s’estudiarien diverses possibilitats perquè el senyal que es veu a Catalunya es pugui veure a les Illes. Però és una qüestió oberta.

Per acabar us vull demanar de què esteu més content d’aquest primer any de mandat?
—Estic content perquè vàrem ser capaços de tancar el 2016 líders en un moment de gran dificultat per a la casa, i perquè treballem un equip molt cohesionat, amb un projecte, amb idees i sabent quines tecles hem de tocar. El temps dirà si l’encertem.

I la frustració més gran?
—… [pensa]

Que no us donessin els 19 milions que demaneu?
—Frustració no en tinc cap. Aquí intentem treballar amb els mitjans que tenim.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]