Aquests dies he estat escoltant i llegint notícies sobre la gran quantitat de diners que genera el Mobile World Congress, 450 milions, i les oportunitats de feina que genera. Jo he estat un dels que hi he treballat amb la idea de generar uns ingressos extra a canvi de perdre una setmana d’universitat. Mai més.

El meu sou consistia en 6,25 euros per hora i el meu horari laboral era de vuit del matí a set de la tarda, amb una hora de descans, no remunerada, i dues pauses de quinze minuts. A més, ens feien arribar una hora abans de les vuit, tampoc remunerada, i el torn es podia allargar fins més tard de les set, ja que encara quedaven maletes o abrics no retornats. No ens oferien dinar, ni una sala per treballadors on descansar, cap luxe, vaja. Una situació poc comprensible en un congrés d’aquesta magnitud.

Uns dies abans de començar el Mobile, l’empresa que em va contractar ens va enviar a mi i a la resta de treballadors, un seguit de documents que havíem d’imprimir, firmar i escanejar. Si no ho fèiem, no podríem accedir al nostre lloc de treball. Aquests documents eren: un certificat de “Curso de Capacitación para el desempeño de funciones de Azafatas/os y situacions de emergencia y evacuación”, la negació del consentiment de reconeixements mèdics oferts per l’empresa, una acreditació d’haver rebut informació relativa als riscos generals i específics del nostre lloc de treball i la informació de mesures preventives, riscos derivats del centre de treball, formació teòrica i pràctica, informació relativa a les mesures d’emergència i evacuació… Presencialment, no vaig realitzar cap dels cursos esmentats, això sí, em van enviar un fantàstic manual de seguretat mal escanejat.

En fi, podria entrar també en comentar que el 90% de les hostesses eren dones, mentre els càrrecs importants de les empreses presents en el Mobile els ocupen homes. També en casos d’altres treballadors amb unes situacions similars contractats per altres empreses, la majoria joves, mentre uns pocs s’enriqueixen… És una sort tenir el Mobile a Barcelona. Espero que, si segueix a la nostra ciutat, puguem acabar lluitant per uns contractes i unes condicions laborals millors i, per descomptat, legals.

He modificat aquest article amb la intenció d’aclarir que només expresso la meva opinió i decepció davant unes condicions que, segons el meu parer, deixen molt que desitjar en un dels esdeveniments més importants de la nostra ciutat.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]