03.07.2015 - 06:00
Arcadi Oliveres veu una solució clara per a la crisi grega. Diu que la millor cosa que pot passar és que Grècia surti de l’euro. Malgrat que Oliveres, economista i impulsor de Procés Constituent, també reconeix que tornar a adoptar la dracma podria fer empitjorar l’economia del país, subratlla que Grècia controlaria la política monetària i deixaria de dependre del Banc Central Europeu, una institució de la qual critica fermament el funcionament. En aquesta entrevista també hem parlat sobre la possibilitat i les conseqüències de perdonar el deute a Grècia i sobre els canvis interns que hauria d’aplicar el país, i hem volgut saber el seu parer sobre el referèndum convocat pel govern grec demà passat.
—Hi ha solució per a les tenses relacions entre el govern grec i les institucions europees?
—Tot depèn de què vulgui dir una solució. Per mi seria que no es posessin d’acord, que Grècia sortís de l’euro i que al cap d’uns quants mesos en sortissin Portugal, Itàlia i l’estat espanyol, entre més països. La meva opinió és que l’euro és una aberració. No s’hauria d’haver creat mai, perquè no hi havia les condicions per a fer-ho. Només hi havia la voluntat del capital de circular lliurement i ja fa temps que en notem les conseqüències. Per mi, un bon final seria un desacord entre Grècia i les institucions europees, que comencés un trencament.
—Quines conseqüències tindria per a Grècia la sortida de l’euro?
—Segurament no seria fàcil. Jo seria partidari que els països del sud d’Europa adoptessin un euro més petit. Però com que això encara no és factible, Grècia se n’hauria de sortir amb una dracma que fortament devaluada que faria que els deutes s’haguessin de pagar amb una moneda més forta que la seva i, aleshores, la situació podria empitjorar.
—No és un horitzó gaire positiu.
—Per contra, hi ha elements de política monetària que quedarien a les seves mans. La devaluació de la moneda permetria de potenciar les exportacions i el turisme. I, sobretot, tornarien a tenir els poders que ara té el Banc Central Europeu, que permeten de generar crèdit al govern quan té necessitats i, a més, pot evitar de pagar els altíssims tipus d’interès d’ara del BCE. A sobre, no és el BCE que dóna directament el crèdit, sinó que ho fan a través d’uns cinc-cents bancs privilegiats. Abans de l’euro, si Grècia, Espanya o Itàlia volien un crèdit anaven al banc de l’estat i els el donava. En canvi, ara han d’anar al BCE i, com que aquest tampoc no el pot concedir als estats, el crèdit el donen els cinc-cents bancs privats que hi ha a Europa, que l’acaben cobrant a un interès d’un 6% o un 7%. Això només té un nom: estafa. Sense l’euro, Grècia es deslliuraria d’això.
—No n’ha sortit mai cap país, de l’euro.
—És cert, però tenim un exemple que s’hi assembla. És la sortida que va fer Argentina de la paritat amb el dòlar, arran de la crisi que els va portar al ‘corralito’. És veritat que li va costar molt, de primer, però a la llarga, amb dificultat, se n’ha anat sortint. Penso que a Grècia o a qualsevol altre país que sortís de l’euro li passaria això.
—El govern de Tsipras no vol sortir de l’euro, vol arribar a un acord amb les institucions europees. Quin creieu que seria el millor acord?
—Tsipras no vol sortir de l’euro perquè és un govern d’esquerres, però no és radical d’esquerres. Ells volen pactar, però jo no ho faria perquè qui hi ha davant de les institucions europees és una gent poc presentable. Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea, va convertir el seu país, Luxemburg, en un perfecte paradís fiscal. Christine Lagarde, presidenta de l’FMI, té processos judicials darrere seu. Mario Draghi, president del BCE, durant bastants anys ha treballat al servei d’una banca delictiva, Goldman Sachs. Els senyors que tenen davant Tsipras i Varoufakis són uns perfectes impresentables.
—Perdonar el deute a Grècia seria una via?
—No ho faran. Si de cas, ajornaran el pagament del deute, amb la qual cosa faran més difícil la solució el dia de demà. Hi ha un principi sagrat del capitalisme —i la UE n’és una perfecta mostra— segons el qual els deutes no s’han de perdonar. Això no vol dir que al final no es perdonin. Al final la història ens demostra que els països presenten suspensió de pagaments i s’han d’acabar redimint.
—Quines conseqüències tindria per als contribuents europeus que es perdonés el deute a Grècia?
—Cap ni una. Perdonar el deute a Grècia és una qüestió menor. Jo vaig calcular una vegada que si l’estat espanyol perdonés el deute al tercer món hi hauria una mancança d’ingressos que equivaldria al 10% del frau fiscal espanyol.
—Quins canvis hauria de fer Grècia per poder continuar a l’euro?
—A banda d’Europa, s’ha de reconèixer que Grècia també té un problema intern. Les grans fortunes gregues no han pagat ni cinc d’impostos. Cal una reforma fiscal. I un dels grans drames de Grècia és l’exuberant despesa militar.
—Com valoreu l’estratègia de Tsipras de convocar un referèndum?
—És una prova de dignitat. Tenen el suport electoral del poble grec i ara la poden aprofitar. Plantar cara està molt bé. La llàstima és que alguns altres països, com Malta, Xipre o l’estat espanyol, no facin igual. Almenys els grecs tenen un govern d’esquerres.
—Les enquestes preveuen que guanyarà el sí (a les condicions de les institucions europees), l’opció que no defensa Tsipras.
—Per un exercici democràtic, si guanya el sí el govern ha de dimitir. Però seria una dimissió que jo qualificaria de cop d’estat de la dreta des d’Europa. I no tindria cap escrúpol, perquè de democràtica no en té res. Forçaria que els grecs haguessin de tornar a començar un camí que d’aquí a sis mesos o un any els portaria allà on són ara. Perquè hi hauria una nova victòria de Syriza. Tot plegat seria una pèrdua de temps.
