23.06.2015 - 06:00
Artur Mas ha tornat a sacsejar el panorama polític a Catalunya amb la proposta a les entitats sobiranistes perquè impulsin una candidatura amb el màxim d’unitat possible per a les eleccions del 27 de setembre. Ahir al vespre va anar a TV3 per ser entrevistat per Mònica Terribas. I va dir: ‘Si les entitats em diuen que no pot ser, tiraré endavant. Però tindrem la seguretat d’haver fet tot allò que és a les nostres mans per aconseguir l’objectiu? Aquestes eleccions no són per a saber qui governa. Si són per a això, no toquen fins l’any que ve. Aquestes eleccions serveixen per a fer allò que no vam aconseguir el 9-N.’
Vegeu el vídeo sencer de l’entrevista:
A més, Mas va afirmar que seria l’últim intent que faria per aconseguir la màxima unitat possible: ‘Si no, assumiré la meva responsabilitat i anirem a les eleccions per fer-ho tan bé com sigui possible.’ I afegí: ‘La pregunta no és si jo aniré amb CDC, sinó què hem de fer per aconseguir el millor resultat per la independència. La gent vol la màxima unitat possible. Una altra cosa són les cúpules dels partits, però la gent vol la màxima unitat.’
Una petició, no una obligació
‘Jo no obligo a res. Faig una proposta –digué Mas sobre la seva petició a les entitats sobiranistes–. Però crec que puc demanar a les entitats que facin aquest pas. El 2012 em van demanar que emprengués un procés pel dret de decidir i ho vaig fer. El 2013 em van demanar que hi hagués una data i una pregunta per a la consulta, i ho vam aconseguir. El 2014 em van va dir que posés les urnes i que això no fos una cosa de mera propaganda. I les urnes van ser al seu lloc. Ara em sembla que tinc el dret de demanar a les entitats un gest com aquest per aconseguir l’objectiu.’
El seu paper a la llista
Sobre el seu paper en aquesta llista, va dir: ‘Jo no pretenc ser aquí, allà, al costat o davant. Pretenc que hi hagi la màxima unitat possible per a les eleccions del 27 de setembre. Si cal que l’encapçali jo, ho faré. No me n’amagaré i assumiré totes les responsabilitats. Espero no fer nosa a ningú. Però jo no puc ser cap impediment. M’hi he jugat la cara i seria lògic que hi tingués un lloc, en tot això. Però no pot ser una condició. La gent demana més unitat i més fermesa.’
I va afegir: ‘Jo vull ser el president que fa possible que la gent d’aquest país voti sobre el futur polític. Ho vaig intentar el 9 de novembre passat. Hi van participar dos milions tres-centes mil persones, però va quedar una mica coix. Alguns tenim querelles posades per allò. I ara cal fer-ho d’una manera clara el 27-S.’
Mònica Terribas li va demanar si realment s’imaginava de no encapçalar la llista electoral, i aquesta va ser la resposta de Mas: ‘Amb el cor a la mà, penso que jo he de formar part de la solució i no del problema. No sóc només jo qui ha de jutjar això. Hi ha molta gent implicada. Jo he intentat estar a l’altura de les circumstàncies i crec que me l’he jugada molt. Però jo sóc una baula d’aquesta cadena.’
La llibertat del país, al centre de tot
‘Aquesta institució té més de 650 anys, però els darrers tres segles no havíem fet això –va continuar–. Jo m’he atrevit a posar-m’hi perquè he vist un autèntic clam i he vist la il·lusió als ulls de molta gent. Gent que no es classificava per les ideologies polítiques clàssiques sinó que volia la llibertat del seu país.’
Va voler deixar clar que si la seva proposta no era acceptada per les entitats sobiranistes, continuaria endavant amb una llista de Convergència ‘i més gent que vulgui fer pinya’. ‘Si no surt bé, Artur Mas tirarà endavant i procurarà de guanyar per liderar amb força un procés que necessita un lideratge fort’, afegí. El president va avisar que l’endemà del 27-S la situació no seria pas fàcil i caldria un govern fort.
Reunió amb els presidents de l’ANC, Òmnium i AMI
Sobre la reunió d’ahir amb els presidents i representants de les entitats sobiranistes, Mas va explicar: ‘Avui he traslladat als presidents de l’ANC, Òmnium i l’AMI, i a col·laboradors seus, la proposta que vaig fer pública dissabte. Ja els vaig trucar abans de dissabte per explicar-los la proposta que volia fer.’ I va exposar la seva determinació a continuar endavant: ‘El 27-S continuarà igual si les entitats no volen fer aquest esforç. Però recordo que el 27-S es fa per decidir sobre la sobirania de Catalunya. A més de la llibertat, l’objectiu final és construir un país millor on la gent visqui més bé. La llibertat ha de servir per a enlairar aquest país.’
Pactes i resultats pel 27-S
‘Si guanya el sí a la independència, s’ha de facilitar que pugui governar qui hagi guanyat –va dir Mas–. Però algú ha de quedar primer amb prou força i lideratge perquè amb l’ajut dels altres pugui portar el procés endavant. No ens esperen amb els braços oberts. Necessitem que guanyi algú amb prou força.’ I es mostrà preocupat pel resultat: ‘Tant de bo arribéssim a dos terços del parlament. El problema és si quedem a prop del cinquanta per cent, per sota o per sobre. Costaria una mica de liderar un procés d’aquestes característiques. Necessitem una majoria al parlament que faci funcionar el país. Perquè a banda del sí-sí, el país continua funcionant i s’han de prendre decisions. I això requereix una majoria parlamentària que permeti de funcionar.’
Per què no ha entrat ara ERC al govern?
Terribas va demanar-li per què no havia aprofitat la sortida dels consellers d’Unió per incorporar ERC al govern. Mas va respondre: ‘No he incorporat ERC al govern perquè hauria donat el senyal que aquest seria un govern de cara al futur. I això no hauria estat respectuós amb les urnes el 27-S. I ara es tractava d’arribar a les eleccions. En el seu moment vaig demanar el màxim d’unitat possible als partits. I no va anar bé. En vaig prendre nota. Insistir en la unitat dels partits ara no tindria cap sentit. ERC i Oriol Junqueras van posar com a condició anar separats. Quin sentit tindria ara de fer un govern conjunt, abans de passar per les urnes?’
Sobre el sistema de pensions, Mas va dir que no eren pas una donació que feia el govern espanyol. ‘I les pensions hi són perquè hi ha un munt de gent que treballa i cotitza. I per això es poden pagar. I on es cotitza més, a Catalunya o a Espanya? A Catalunya. Per tant, hi podrà haver pensions millors si depenem de nosaltres.’
Sobre la manera d’aconseguir el suport de la gent que crida ‘sí se puede’ a les places, Mas va dir que el criteri havia de ser el següent: ‘Si tots estem a favor de millorar la redistribució, millorar l’equitat, que torni a funcionar l’ascensor social, hem de posar-nos d’acord a aconseguir els recursos per fer-ho. Aconseguir l’eina és la batalla principal d’aquest país amb l’objectiu d’aconseguir això que dèiem.’
