14.05.2015 - 19:48
Un reportatge sobre l’opacitat dels comptes de Societat Civil Catalana (SCC), els presumptes vincles investigats per la Fiscalia de Palerm de quatre filials italianes de Gas Natural amb la màfia siciliana i l’expulsió dels camperols d’una zona de Guinea Bissau per part d’una empresa del holding Petromiralles dedicada a l’agricultura intensiva de l’arròs són alguns dels reportatges inclosos enguany en l’Anuari Media.cat del Grup Barnils, que recull els temes silenciats als Països Catalans durant el 2014. S’ha presentat avui al vespre al Col·legi de Periodistes.
La coordinadora de l’Anuari Media.cat, Elisenda Rovira, ha especificat que l’edició d’enguany conté ‘temes molt diversos’, que van des de la suposada opacitat dels comptes de Societat Civil Catalana, que demostra ‘tensions de tresoreria’ i tot d’un plegat multiplica el saldo per 15, fins a una investigació sobre Gilead Science –l’empresa que ven el medicament per a guarir l’hepatitis C i que ha quadruplicat els beneficis en un any–, passant pels vincles de quatre filials italianes de Gas Natural amb la màfia siciliana. Concretament, segons que explica un dels reportatges, durant dos anys Gas Natural va mantenir al consell d’administració d’una de les seves filials Monia Brancato, filla d’un presumpte testaferro de la màfia, Ezio Brancato.
El treball també tracta sobre l’expulsió dels camperols d’una zona de Guinea Bissau per part d’Agrogeva, una empresa que pertany al hòlding de Petromiralles, amb la suposada connivència del govern del país; i de l’adjudicació presumptament irregular per part de la Generalitat de contractes de les TIC del govern a Telefònica, T-Systems i una empresa vinculada al cunyat del president de la Generalitat per un valor total de 2.000 milions d’euros, tal com subratlla Rovira, la segona més important després de les obres de la línia 9 del metro.
L’acomiadament de més de 2.500 persones de la Generalitat Valenciana el 2014 i el fet que encara arrossegui un deute públic del 36,5% del PIB; la relació del secretari del Fòrum de les Cultures de Barcelona amb FECSA, companyia de la qual era apoderat i que fou la principal patrocinadora de l’esdeveniment; la clausura de les plantes de tractament de purins que ha fet créixer la contaminació amb 675.000 metres cúbics més de dejeccions porcines a Catalunya; la notícia que el Tribunal de Comptes de la Unió Europea reprova la distribució de fons europeus a la promoció vitivinícola feta per la Generalitat de Catalunya, que beneficiaria Freixenet amb el 60% dels ajuts a la promoció del vi; l’efecte del turisme de creuers a Barcelona; la notícia que el batlle de Palma, Mateu Isern, assessorés el Banc de Crèdit Balear en matèria d’embargaments i d’execucions hipotecàries; i la notícia que les entitats catalanes han demanat gairebé 20 milions d’euros en préstecs a la banca ètica completen l’Anuari 2015.
El Grup Barnils publica per cinquè any consecutiu l’Anuari Media.cat que s’ha finançat gràcies al micromecenatge. El president del Grup Barnils, David Bassa, ha destacat que la independència de l’anuari ‘no depèn del finançament de gran sponsor ni de cap gran patrocinador’ i que només deu ‘lleialtat i servitud’ als mecenes.
L’Anuari compta amb el suport del Col·legi de Periodistes i de les facultats de Periodisme de la UAB, UPF, URL, UV UVic i UdL, els estudiants de les quals han fet sis dels reportatges d’investigació inclosos en l’edició d’enguany
D’una altra banda, el Grup Barnils ha decidit de recuperar el premi Ramon Barnils, que havia concedit el setmanari el Temps, entre el 2001 i el 2008, en els premis Octubre de València. L’objectiu, segons ha explicat Bassa a l’ACN, no és tant recuperar el guardó sinó ‘un esperit’ i ‘donar-li una forma nova molt vinculada al periodisme d’investigació que cada cop costa més de fer des de la redacció tradicional’.
Al guardó, dotat amb 1.200 euros i la publicació del reportatge al diari Ara, hi podran optar professionals en actiu i estudiants dels graus de periodisme de les universitats dels Països Catalans que presentin treballs entre aquest divendres i l’1 de setembre.
