Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  13.05.2015  06:00

Autor/s: Montserrat Serra

Núria Güell, art i desobediència

L'Arts Santa Mònica presenta quatre propostes artístiques contra el poder, sota el títol 'Núria Güell. Mesures de desajust'

Men?ame
 

Senyores i senyors, feu l'esborrany de la declaració de renda i aneu a la planta baixa de l'Arts Sant Mònica. Al fons de la sala hi trobareu l'Oficina de Rescat Invertit. Us atendrà la Sofia, especialista en insubmissió fiscal a l'IRPF del col·lectiu Dret de Rebel·lió de Castelló. Ella us informarà de com podeu fer objecció fiscal, si us indigna per exemple que l'estat espanyol destini el 20% del pressupost del 2015 a l'amortització del deute públic. O que destini 16.679.000.000 d'euros a l'exèrcit. (Fa pocs dies s'ha sabut que el Banc d'Espanya només ha recuperat 2.666 milions d'euros dels 61.495 que ha destinat --amb diners públics-- des del 2009 a rescatar les entitats bancàries.).

Aquesta Oficina de Rescat Invertit és un dels quatre projectes vinculats amb la desobediència civil que l'artista Núria Güell (Vidreres, 1985) presenta a l'Arts Santa Mònica fins el 5 de juliol. Forma part del cicle expositiu 'Trets enmig del concert', que comissarien Cèlia del Diego, Cristian Añó i Jordi Ribas.

Precisament Cèlia del Diego ha presentat Núria Güell com una artista que se serveix de l'art per a fer plantejaments agosarats, valents, d'art implicat: 'S'implica personalment en les seves propostes, però també hi implica les institucions artístiques, com en aquest cas l'Arts Santa Mònica, i també el director del centre, Jaume Morro, i jo mateixa.' I continua Del Diego: 'Investiga els angles morts del poder per anar precisament contra el poder, alhora que formula preguntes: per què es van rescatar les entitats financeres vista la malversació feta pels bancs? Per què no s'han tornat els diners deixats per al rescat?…'

Núria Güell explica els altres tres projectes, un dels quals és de nova creació, i es troba en procés. A més de l'Oficina de Rescat Invertit (que es va presentar per primera vegada al Centre d'Art de Castelló), també es mostra el projecte 'Arte Político Degenerado', fet juntament amb l'artista cubà Levi Orta. 'Ens vam inspirar en les pràctiques de l'Urdangarin --diu Güell--. Amb els 4.000 euros que ens van donar els de Fabra & Coats vam constituir una empresa de creació a Panamà, que és un paradís fiscal, per evadir i defraudar els impostos. Per saber com s'havia de fer, vam entrar en contacte amb un equip d'assessors d'ESADE, els mateixos que van assessorar l'Urdangarín, que ens van marcar perfectament el camí d'aquesta "fiscalització benigna", com en deien ells. Tenim enregistrada i documentada amb càmera oculta tota la sessió amb els assessors d'ESADE. Heu de saber que vam crear aquesta empresa a Panamà en deu dies i amb menys de 4.000 euros. En vam fer ús durant mig any. I en una segona fase del projecte, que vam anomenar 'Arte Político Degenerado. Protocolo ético', vinculat al centre d'art Reina Sofia de Madrid, vam fer donació d'aquesta empresa a un col·lectiu europeu d'activistes anticapitalistes. Ara l'empresa va a nom seu. És clar, per a les seves accions pot ser molt útil, una empresa en un paradís fiscal on no has de pagar impostos, on tens l'anonimat garantit, etc. Però com que aquesta pràctica incorre en una contradicció, vam organitzar un debat al Reina Sofia per discutir sobre aquesta contradicció, que vam enregistrar i també es pot veure aquí a l'Arts Santa Mònica.'

L'últim projecte que presenta Núria Güell és nou, tot i que forma part del 'Arte Político Degenerado'. Es diu 'Las deudas del mecenas', i és fet també conjuntament amb Levi Orta. Ha consistit a contactar amb vint-i-cinc empreses que cotitzen a l'Íbex 35, que donen suport a la cultura (en canvi de desgravacions) i reproduir la mateixa estratègia de gestió cultural que fan servir, però per finançar un concurs públic amb el propòsit de premiar iniciatives que aportin autonomia econòmica a col·lectius socials. Es diu Primer Premi d'Economia Creativa Autosostenible. Aquesta acció, en què s'ha implicat l'Arts Santa Mònica, és ara per ara en procés, i encara no hi ha cap d'aquestes multinacionals que hagi manifestat un sí rotund a donar suport al premi.

Men?ame