19.04.2015 - 13:13
La veu emocionada de Marina Rosell cantant ‘Morir a Ravensbrück’, de Montserrat Roig, ha servit aquest diumenge per tancar l’acte d’homenatge que l’Amical de Ravensbrück i la Generalitat de Catalunya han fet en aquest camp d’extermini nazi per commemorar-ne el 70è aniversari de l’alliberament. La vice-presidenta Joana Ortega, acompanyada de la presidenta de l’Amical, Anna Sallés, de la filla de Neus Català, Margarita Català, i del director del Memorial Democràtic, Jordi Palou-Loverdos, han fet una ofrena floral davant de la placa commemorativa que recorda les catalanes empresonades al camp. ‘Tenim l’obligació de mantenir viva la memòria’, ha destacat Ortega.
Durant el nazisme i la Segona Guerra Mundial, milers de dones van ser empresonades per motius polítics o per negar-se a acatar els dictàmens nazis al camp de concentració Ravensbrück. Unes 92.000 hi van perdre la vida, entre elles la catalana Carme Bartolí, que va morir als braços d’una altra companya, Coloma Serós. Totes dues són les tristes protagonistes de la cançó ‘Morir a Ravensbrück’, de Montserrat Roig, i que Marina Rosell,ha interpretat davant de la placa commemorativa del camp.
Neus Català va aconseguir sobreviure als horrors del camp d’extermini. ‘Sempre que vinc a Ravensbrück és molt emocionat, penso en tot el que va viure la meva mare i totes les altres dones aquí’, ha dit la seva filla.
Durant el record a les víctimes del camp de concentració, s’ha fet un minut de silenci i Marina Rosell també ha interpretat la cançó ‘Paisatge de l’Ebre’, de la recentment desapareguda Teresa Rebull. La presidenta de l’Amical de Ravensbrück, Anna Sallés, ha demanat que es recordi i s’honori totes les persones que van viure, i les moltes que van morir al camp. Sallés ha destacat l’esforç de moltes supervivents, com Neus Català, que van ‘continuar lluitant per la democràcia’ un cop van sortir de l’horror nazi. Avui, ha dit, és ‘fonamental’ continuar ‘lluitant per la democràcia, contra la desigualtat i el racisme’ i per evitar que es torni a produir actes com els dels anys 30 a Alemanya.
Joana Ortega ha coincidit a assenyalar que era ‘molt important’ no oblidar el que va passar a Ravensbrück ara fa més de 70 anys. ‘Tenim l’obligació de mantenir viva aquesta memòria. Ho hem de fer per aquestes dones que van perdre la vida, ho hem de fer també perquè avui vivim la pau i la democràcia amb normalitat, però això va tenir un preu, moltes i moltes vides.’
Segons Ortega, ‘ara és més important que mai’ mantenir viva la memòria, ja que els últims supervivents mica en mica aniran desapareixent i caldrà traspassar el seu testimoni als més joves. La vice-presidenta ha indicat que el camp de Ravensbrück ‘hauria de ser una visita obligada de tots nosaltres un cop a la vida’, perquè ajuda a ‘entendre molt més el valor de la pau i el valor de la democràcia’. ‘Mai més pot tornar a passar, i la responsabilitat de mantenir viu aquest esperit de ‘mai més’ i la memòria és nostra, i és una gran responsabilitat’, ha remarcat.
L’homenatge català a Ravensbrück s’ha fet coincidint amb els actes centrals de commemoració del 70è aniversari de l’alliberament del camp de concentració, que compten amb la participació d’algunes de les supervivents, entre elles moltes poloneses.
