19.04.2015 - 06:00
Els obsequis entre polítics és un costum tant actual com habitual en les reunions i viatges oficials d’aquests, siguin monarques, caps d’estats, presidents o polítics a l’oposició. La majoria de regals són ignorats perquè no coneixen la llum pública o bé, simplement, perquè són purament inofensius. D’altres, com els que se citen en aquest article són absolutament provocadors i porten inclòs un missatge polític. L’últim exemple el va protagonitzar dimecres passat Pablo Iglesias, que va regalar al rei Felipe VI les quatre primeres temporades de ‘Joc de Trons’. Segons que va dir el líder de Podem, la sèrie li donarà al monarca ‘les claus de la crisi política d’Espanya’.
Hugo Chávez era un polític avesat a deixar imatges pel rècord. Una d’elles la va protagonitzar en la cimera llatinoamericana del 2009 celebrada a Puerto Rico. Chávez, llavors president de Veneçuela va entregar a Barack Obama un exemplar de ‘Les venes obertes d’Amèrica Llatina’, de l’escriptor Eduardo Galeano, mort aquesta setmana. El conegut llibre és un emblema de l’esquerra que denuncia els abusos imperialistes a Sud-amèrica, un missatge subliminal que Obama, de ben segur, va recollir al vol.
L’ús dels llibres com a regal provocador és una tècnica que també va utilitzar Jacques Chirac. En una trobada al Palau de l’Elisi amb George W. Bush el 2004, el president francès va entregar al seu homòleg nord-americà dos volums de l’edició de 1850 de ‘La democràcia a Amèrica’, de l’escriptor gal Alexis de Tocqueville. Cal recordar que Chirac va ser un dels majors opositors a la Guerra d’Iraq i que en aquell moment el conflicte estava ben viu.
En l’escenari polític català, el diputat d’ERC Alfred Bosch, també va escollir la literatura per tirar un dard enverinat a un rival polític. José Ignacio Wert en va ser la víctima. En una reunió sobre la polèmica reforma de la LOMCE Bosch va regalar al ministre d’educació un exemplar de ‘Victus’, d’Albert Sánchez Piñol. El llibre tracte el setge de Barcelona i Bosch va explicar per Twitter el perquè d’aquest present: ‘Si no ens vam rendir a la llei de Felipe V, tampoc no ens rendirem a la seva llei’.
El darrer exemple d’aquest recull es va produir poc abans de la Via Catalana, el 2013. Joan Tardà va obsequiar el ministre d’afers estrangers espanyol, José Manuel Garcia Margallo, amb una samarreta de la Via Catalana. En el marc d’una compareixença per parlar del conflicte de Gibraltar, el diputat d’ERC va explicar: ‘Us he portat un obsequi, senyor Margallo. Aquesta samarreta potser se la posaran 500.000 persones el dia Onze de Setembre’. A continuació diputat republicà va aixecar-se i va dirigir-se fins a la taula del ministre per donar-li la samarreta de la Via Catalana.
Heus ací el vídeo de l’entrega de la samarreta:
D’altra banda hi ha alguns regals peculiars que allarguen la infinita llista d’obsequis entre polítics. Alguns de tan animals com el ‘Raig del líder’, el nom del cavall àrab que Muamar el Gadafi, aleshores president libi, va regalar a José Maria Aznar durant una visita seva a Trípoli, el 2003. O la gossa Pushinka, que Nikita Khrushchev va entregar a John Fitgerald Kennedy en plena guerra freda.
També hi ha regals bèl·lics. Recentment, el passat mes de febrer, Vladimir Putin va entregar al president egipci, Abdel-Fattah el-Sisi, un Kalàixnikov, més coneguda com a AK-47, una de les armes d’assalt més populars del món i fabricada a Rússia. Putin visitiva El Caire per acordar que Rússia ajudarà a construir la primer planta egipcia d’energia nuclear. Malgrat que el país africà ha estat denunciat per l’ONU per reiterades violacions dels drets humans, Putin va voler deixar clar el seu compromís amb Egipte.
