14.04.2015 - 06:00
Unes quantes preguntes i consideracions sobre la crisi del MACBA, que va fent enmig del silenci del camp artístic local i de la indiferència ciutadana. No és pas l’afer més greu dels que ens envolten, però tampoc no és poca cosa: l’art, en particular l’art contemporani, i encara més en particular la Institució Art, és un dels miralls fidels i específics d’una societat i d’una època. Ras i curt: Dubai i Catar compten ara entre els llocs més actius i decisius del negoci del mercat artístic i dels museus contemporanis. No s’hi refugien només els negociants directes de l’art, sinó també els indirectes, els curadors d’exposicions, biennals i fires de més influència internacional: no hi tenen crisi econòmica, allà. Aquí sí, crisi sobre crisi. Això que passa al MACBA parla de nosaltres.
Bartomeu Marí, el director dimitit, ha estat de viatge la setmana passada i és plausible de creure que per explorar exposicions franquícia per tal d’omplir la programació de les pròximes tres temporades. Ho ha fet amb el vist-i-plau de la trona de tres potes que controla el MACBA, que per ordre d’implicació actual en el govern del museu són: la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, la conselleria de Cultura i el patronat de la Fundació MACBA (privada)? Com és que un director dimitit pot fer aquests viatges?
Si en efecte Bartomeu Marí omple la programació de les pròximes tres temporades, quan en aquests casos és habitual de deixar una temporada preparada, dues a tot estirar, què se suposa que haurà de fer amb aquesta hipoteca intel·lectual i estètica el pròxim director que surti del concurs, el primer concurs que farà el MACBA per decidir la seva direcció? El concurs s’ha de convocar d’aquí a poques setmanes, pel juny. La nova direcció, quants gripaus s’haurà d’empassar? Diners a fons perduts?
O és que la intenció primordial dels viatges de Bartomeu Marí ha estat desprogramar la feina dels seus anteriors col·laboradors, el conservador de la col·lecció, Valentín Roma, i el cap de programes públics, Paul B. Preciado, que ha defenestrat? La programació del curs 2015-2016 s’havia de presentar abans de Setmana Santa, però va esclatar la crisi. La conferència de premsa –els museus anuncien a la primavera què faran a partir de l’estiu– també es va anul·lar durant el sarau de ‘La bèstia i el sobirà’. Què farà el MACBA el curs que ve?
Bartomeu Marí ha buscat exposicions franquícia per substituir les previstes abans de la defenestració de Roma i Preciado i de la pròpia dimissió, acceptada per la comissió delegada del MACBA que, a més de les tres potes de la trona, suma també el Ministeri? I si desprograma, què? La nova direcció engegarà sense exposicions temporals? No és gens senzill de substituir exposicions d’un dia per un altre, ni d’un trimestre per un altre.
La llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern va ser aprovada pel parlament el 18 de desembre passat. Inclou i afecta, com és natural, els museus de propietat pública, cas del MACBA. La nova direcció del museu, quan n’hi hagi, obrirà una auditoria sobre els viatges de Bartomeu Marí i els seus objectius, sobre el seu mandat?
La trona de tres potes hauria d’estar a l’aguait de l’auditoria que duu a terme el nou equip de direcció i administració de l’IVAM, que pel que sembla serà una bomba quan la coneguem. L’anterior directora, Consuelo Císcar, quan va veure venir que se li acabava el seu allargadíssim mandat, es va dedicar a tancar contractes d’exposicions franquícia i ara és feina d’enginyeria institucional i comptable resoldre la hipoteca Císcar sense arribar als tribunals. De lleis de transparència, ja n’hi ha tres, la catalana, l’espanyola i la valenciana. El Ministeri de Cultura també intervé en el MACBA.
Les compres de Bartomeu Marí no són l’únic fet extremadament opac del moment que viu el MACBA. En suspensió sembla estar el PEI, el Programa d’Estudis Independents , que, en l’actual edició, s’havia d’acabar pel juny Els matriculats poden quedar-se al ras, sense saber si els tornen part de la matrícula o no, si el curs continuarà o l’anul·lació és el final de curs. Les raons? Que ja no hi ha Paul B. Preciado, de qui depenia aquesta edició del PEI com a cap de programes públics.
I encara: què passa amb la retrospectiva Sergui Aguilar (Barcelona, 1946) que s’ha d’inaugurar el mes que ve? Es diu ‘Revers i anvers (1972-2015)’ títol que la justícia poètica de l’atzar fa tan bo com el de ‘La bèstia i el sobirà’. Una imatge prou bona per a evocar el recorregut d’aquest escultor de llarga trajectòria –que fins ara no ha tingut retrospectiva al MACBA ni a cap dels nostres museus públics– i per a descriure gràficament què passa al MACBA com a colofó de vint anys de la seva inauguració, el 1995: 1) El curador de la retrospectiva d’aquest artista barceloní de primera fila és el defenestrat Valentín Roma. 2) La web del MACBA no dóna, i som a mitjan d’abril, data de la inauguració. 3) Quan arribi el moment, aquesta primavera, la inauguraran el director dimitit i el conservador en cap del museu i curador decapitat pel director? I si en féssim l’opening al Teatre Nacional?
