13.02.2015 - 06:00
Ian Duncan és eurodiputat britànic al Parlament Europeu pel partit conservador. Unionista convençut, també va ser un ferm partidari del referèndum a Escòcia i per això va venir el 9-N a Catalunya a fer-hi d’observador internacional. Duncan va defensar els drets dels catalans a decidir el seu futur i des de Brussel·les i Londres segueix el cas català i fins i tot n’escriu articles. VilaWeb hi ha parlat telefònicament.
—Del 9 de novembre ençà hi ha hagut cap canvi de posició a la UE sobre Catalunya?
—Crec que hi ha una certa preocupació, no solament per la situació de Catalunya, sinó per la de més regions espanyoles, on els moviments nacionals tenen un gran nombre d’obstacles i dificultats. He parlat amb alguns col·legues del parlament i estan preocupats per això, certament.
—Teniu cap relació amb eurodiputats espanyols? Què us diuen?
—No gaire, no n’hi tinc. En el meu grup al Parlament Europeu no n’hi ha. Sí que hi he compartit taula en algunes comissions. I conec Ramon Tremosa. Temps enrere m’havia reunit amb polítics espanyols perquè volia informar-me de la qüestió catalana d’una manera equilibrada. I he de dir que abans de venir a Catalunya el 9-N per a fer-hi d’observador vaig escriure a les autoritats espanyoles a Brussel·les perquè volia tenir les dues versions. Però no em van pas respondre. Vaig quedar-ne força decebut, la veritat sigui dita.
—El missatge que les eleccions del 27 de setembre seran sobre la independència ha arribat a la UE?
—No sé si de manera generalitzada. Jo sí que en sóc conscient, i molts dels meus col·legues saben que aquestes eleccions tenen caràcter plebiscitari. De fet, tothom qui hagi llegit sobre Catalunya n’està al corrent. Hi ha poques coses a fer, sobre això, perquè el govern espanyol no vol permetre cap mena de consulta seriosa a Catalunya. Ara, també és clar que les mateixes eleccions espanyoles hi tindran un paper important. Del resultat, se’n poden derivar moviments que afectin Catalunya.
—Com les veieu, les eleccions plebiscitàries?
—Convocar eleccions i declarar que són un plebiscit és un desafiament per als votants. N’hi haurà que no creuran que ho sigui, un plebiscit, però sí que aniran a votar. Crec que l’objectiu serà aconseguir un acord entre tots els partits polítics per dir que són un plebiscit. I en tenim un exemple amb el 9-N. Tot i que el resultat va ser molt clar, la participació va ser molt baixa. I això es pot interpretar de moltes maneres. Els que no van votar van fer-ho perquè es volien quedar a Espanya? Potser sí, però tampoc no en tenim cap prova. A les eleccions, els uns sí que votaran per la independència, però potser uns altres només tindran al cap afers locals o aspectes més tradicionals.
—Creieu que això que passa a Ucraïna ens pot afectar?
—Fa de mal dir. La gent tendeix a mirar-s’ho en conjunt, i certament ho relacionen amb l’estabilitat dins la UE. Sens dubte. I certament es troben molt incòmodes amb tot això que passa a les frontera de l’est. Però jo veig que són coses diferents. Al voltant de la qüestió ucraïnesa hi ha una violència i una agressivitat que no es veu en el cas català. El paral·lelisme no és gens clar, tot i que és cert que en el context general la UE mira per la seva estabilitat. Ara, jo no crec que hi hagi correlació entre la situació catalana i Ucraïna.
—Segur que aquesta pregunta ja us l’han feta. Què hi fa un unionista britànic com vós donant suport al dret de decidir dels catalans?
—Sóc unionista al meu país. I crec que el referèndum que vam fer era totalment adient. Perquè hi havia un debat pendent, les dues bandes havien de trobar-se i discutir. Crec que el referèndum va fer bé a Escòcia. En el cas català, no em decanto per cap de les dues posicions. Però sí que crec que s’ha de decidir entre els catalans i els espanyols i que l’única manera de fer-ho de manera generosa i oberta és a través d’un referèndum. Amb un referèndum tens un any sencer on cada aspecte es pot debatre amb calma. Les febleses de cada banda es poden estudiar. I es pot aconseguir que la gent arribi al dia de la votació plenament informada. No veig crítica democràtica a fer contra el referèndum.
—A vegades tinc la sensació que Europa tot just ara descobreix Espanya. Per mi és clar que no el permetran, el referèndum.
—L’actual govern ha dit que hi va en contra. És evident. Però venen eleccions i a tot Europa els governs han estat castigats per les mesures que han pres. No faig prediccions, però veurem què passa: veurem si el govern espanyol té les mateixes dificultats que a la resta d’Europa i quin govern ens trobem després.
—Hi ha gent que diu que la UE acabarà fent de mediador entre Catalunya i Espanya.
—No crec que pugui passar. La UE és una unió d’estat sobirans. I en afers com aquest el Consell d’Europa ha d’actuar amb unanimitat. I el Consell inclou Espanya. No veig com Espanya pot tractar una qüestió d’una manera a casa i d’una altra manera al Consell d’Europa. Tenen el poder de vet. Crec que serà molt difícil que la resta de països puguin actuar sense el vist-i-plau d’Espanya. En el cas del referèndum escocès, la meva màxima preocupació era Espanya. L’SNP deia que seria relativament fàcil entrar a la UE. Però el ministre espanyol d’Afers Estrangers ja va deixar clar que no ho seria, de fàcil. No veig com la UE pot tenir cap paper en aquest procés.
—Creieu que el cas català és un cas europeu?
—Crec que presenciem un fenomen creixent a Escòcia, Catalunya, el País Basc o Flandes. Però a la resta d’Europa hi ha molta gent que encara no ho sap. Em pregunto quants britànics que viuen a Espanya són conscients de què hi passa. No ho veig pas clar.
