Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  10.02.2015  06:00

Autor/s: Montserrat Serra i Jordi Carreño (vídeo)

Joan Veny, un premi d'honor arrelat a la llengua

El filòleg ha estat distingit amb el 47è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que atorga cada any Òmnium Cultural

Men?ame
 

Per explicar qui és Joan Veny, cal dir que va néixer l'any 1932 a Campos, Mallorca, i que de ben jovenet va entendre que davant una llengua imposada hi havia la pròpia, que venia de lluny i que era la que parlava la gent del poble. Ho ha explicat a VilaWeb (vídeo) just després de ser presentat com el nou Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. El que fa quaranta-set. Com a lingüista, se situa entre el mestratge d'Antoni M. Badia i Margarit i l'herència de Joan Coromines. Director, juntament amb Lídia Pons, de 'L'atles lingüístic del domini català', també presideix el consell supervisor del Termcat. 

Veny resumeix el seu fer d'aquesta manera: 'Ocupació per l'estudi aprofundit, sòlid, de la llengua, però també preocupació pel seu futur. Estem en moments difícils i jo espero que hi hagi un futur pròxim de llibertat, que ens permeti de viure una llengua amb tota la normalitat.' Així va acabar ahir el breu discurs d'agraïment durant l'acte de presentació del premi a la premsa (també us n'oferim el vídeo).

Joan Veny va recordar Antoni M. Badia i Margarit, que considera el seu mestre, mentor i amic, i també la figura de Joan Coromines. Veny ha estudiat la faceta descriptiva de la llengua, tenint en compte tots els dialectes; per tant, des d'una concepció global i alhora participativa. I l'ha estudiada, per una banda, cercant les arrels i l'evolució de les paraules. I, per una altra, a partir del contacte i la influència amb algunes altres llengües. Ha tingut molt d'interès en l'etimologia dels mots, i és des d'aquesta aproximació que considera: 'Crec que he completat, en la mesura de les meves possibilitats, l'obra de Coromines, del qual sóc un gran admirador. Coromines és el gran geni de l'etimologia, no només catalana, no només hispànica, sinó europea i mundial. Es una d'aquelles figures exportables que tenim, que dóna prestigi a la nostra llengua i a la nostra cultura.'

Sobre l'estat de salut de la llengua, va dir: 'Al Principat tenim una situació amb molts problemes, però amb possibilitats, amb un futur més o menys rosat. Ara, si anem a les Illes Balears, les coses no pinten tan bé. I al País Valencià, pitjor. Amb tot, a les Balears esperem que si hi ha un canvi de govern les coses canviïn, que la política lingüística sigui més favorable a la nostra llengua. Realment hi ha motius per a creure que la societat balear ha canviat. Sobretot si ho comparo amb la meva època, quan en Bernat i Vidal deia que els que ens dedicàvem a la llengua catalana a les Balears cabíem dins un tramvia. Avui, després d'haver presenciat la manifestació verda, que va ser una cosa extraordinària, impensable dins la societat mallorquina, penso que estem en un moment de canvi d'actitud i que això pot tenir una transcendència política i, per tant, portar un canvi que afavorirà la llengua.'

Continua: 'Els mitjans de comunicació són importants, però sobretot l'escola té un paper extraordinari en l'assentament i la difusió del català. I l'actitud dels parlants, que ha de ser oberta i d'adreçar-se sempre en català.'

Quan li demanen què representa guanyar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes per a un lingüista, que potser ha viscut dins un 'gueto' (fent referència al nombre tan reduït de lingüistes dedicats al català a les Illes Balears), a diferència del premiat de l'any passat, Raimon, que omplia estadis, Veny va ser contundent: 'Jo no he estat ficat dins d'un gueto. He estat professor, catedràtic d'universitat durant més de quaranta anys. Per tant, he estat en contacte amb la joventut. He procurat no ser un professor d'aquells que parla "ex cathedra", que amolla el seu discurs i ja us ho fareu, sinó de tenir un contacte directe i de respecte amb els alumnes, cosa que no passa sempre. Per tant, aquest aspecte de la docència ha estat un pont cap a la societat, completat per les obres que he escrit. No em limito a fer obres de gran investigació per a un grup selecte, sinó llibres que, basats en un rigor d'investigació, presenten els temes i problemes d'una manera assequible, amable, de tal manera que no representi una frontera per a futurs lectors que s'interessen pels problemes de la llengua.'

A la conferència de premsa hi havia també Isidor Marí, fins l'any passat president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, i nascut a Eivissa. Vam demanar-li què representa Joan Veny per als estudis de la llengua catalana i per als lingüistes balears: 'Tots els premis són justificats, però en aquest cas és dels més merescuts: Joan Veny és una persona molt important per als estudis que ha fet sobre el terreny, els de l'atles lingüístic, i també és un dels millors professors que ha passat per la Universitat de Barcelona. És un filòleg de talla internacional, i a l'Institut d'Estudis Catalans ha fet estudis extremadament útils. A banda de tot el que es pot dir de bo de la seva feina, és una gran persona, que ha obert el camí de la filologia a molta gent.'

Una obra extensa

L'obra i la recerca de Veny és molt extensa. Se'n poden esmentar 'Estudis de geolingüística catalana', 'Els parlars catalans', 'Introducció a la dialectologia catalana', 'Dialectologia filològica' i 'Llengua i entorn natural'. Però, sobretot, és l'autor de 'L'Atles lingüístic del domini català' i el 'Petit atles lingüístic del domini català'.

Men?ame