Jaume Cabré: ‘Sóc pedrolià’

  • Publica l'assaig 'Les incerteses', amb el subtítol 'Sobre la creació del món'

VilaWeb
Montserrat Serra
05.02.2015 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Què preocupa Jaume Cabré en l’àmbit de la creació? Per què creu imprescindible la solitud per a crear? Per què reflexiona sobre la necessitat de silenci? Per què es declara ‘pedrolià’? Per què adverteix que vivim abocats a una crisi de valors? Des del procés de creació, Cabré hi pensa i ho explica en un nou assaig, ‘Les incerteses‘ (Proa). I hi introdueix una classe pràctica d’escriptura, sobre la construcció d’un relat, en què el punt de vista de l’autor i el del lector dialoguen.

Dos advertiments previs. El primer: les declaracions de Cabré que segueixen són un recull de les respostes que va donar ahir durant la conferència de premsa de presentació del llibre. La segona: aquests volums d’assaig sobre el procés de creació són una eina que l’escriptor fa servir per desgreixar-se, fer net dels personatges que li han ocupat el cap i la vida creativa durant l’elaboració de les novel·les. En aquest cas, els vuit darrers anys en què l’ha absorbit ‘Jo confesso’. Aquest volum, doncs, s’afegeix a dos d’anteriors, complementaris, que neixen de la mateixa necessitat: ‘El sentit de la ficció’, que va escriure després de ‘L’ombra de l’eunuc’, i ‘La matèria de l’esperit’, després de ‘Les veus del Pamano’. Ara, tot i que serveixen com a eina de tancament d’etapa, de cap manera Cabré els construeix amb lleugeresa. Ben al contrari, són escrits amb l’esforç que requereix tota reflexió.

Silenci i solitud

‘La vida creativa necessita silenci. Sense silenci no hi pot haver reflexió. Necessitem el silenci per a dir coses. Avui dia fins i tot dins un ascensor hi posen fil musical. Quan hi ha dues persones o tres que saben estar en silenci, hi ha un valor que les uneix. Per crear cal acceptar el silenci i també fer una vida retirada, amb poca vida social. Requereix una certa solitud. És allò que deia Pascal: si ets capaç d’estar sol i a les fosques, pots començar a tenir una educació moral pròpia.’

Una crisi de valors

‘Quins són els ídols de la nostra societat? Una biòloga pot ser un ídol actual? Potser sí, si a més a més és model o actriu, però pel fet de ser biòloga… en dubto.’

Escriure cada vegada em costa més

‘Aquest llibre reflecteix el meu estat d’ànim: amb els anys veig cada vegada les coses menys clares. D’aquí ve el títol. A més, fa molts anys que m’adono que cada vegada em costa més d’escriure. Perquè escriure és molt difícil. Construir una atmosfera, una història, donar vida a uns personatges, dotar-los de sentiments, travar-ho tot, amb un estil… Potser cada vegada és més difícil perquè també com més va més exigent sóc. I et vas posant reptes i cada vegada vols assolir cims més alts. Com més amunt apuntes menys oxigen tens. Tens molta ambició i l’artefacte que crees és fàcil que et desorienti.’

El ‘postconfesso’

‘Ara em trobo en el “postconfesso”, que encara no sé què és. Perquè escriure costa i perquè no em plantejo res prèviament. A mi m’indigna el camí fàcil, la tria del camí fàcil per part d’un escriptor. Si us plau, no fem de l’escriure una cosa que es desfaci.’

El valor de la poesia

‘No ens refiem d’aquell novel·lista que no llegeix poesia. Perquè la poesia és la base de la literatura, per mi. I, curiosament, aquesta frase ha permès un diàleg a distància amb en Joan Margarit, que en un dels seus llibres recomana als poetes de llegir novel·les. És bona, aquesta! És que la literatura ho és tot.’

Elogi de la relectura

‘Hi ha una frase de Bernardo Atxaga a l’inici del llibre que diu: “De jove, m’agradava llegir molt. Ara, m’agrada molt llegir.” Aquesta variació d’intenció ens porta a la relectura. Ja no volem llegir de pressa, volem llegir reposadament. És bo retornar a les lectures que t’han format. I cada vegada penso més en el fet que un llibre que no mereix ser rellegit no mereix ser llegit. És una afirmació molt dura, però crec que molt certa. Tot i que no ho podràs saber mai si abans no has llegit el llibre, és clar. La relectura ens fa ser persones reflexives, perquè rellegir és reflexionar.’

La connexió amb el lector

‘Hi ha dues experiències molt fructíferes vinculades al fet de ser escriptor. Una amb els lectors d’aquí, a través dels clubs de lectura, i una altra amb els lectors de més enllà. Hi ha molts clubs de lectura a Catalunya, també a Espanya, i hi ha molts lectors que volen compartir amb mi la lectura que han fet del llibre. I és molt agraït, perquè diuen coses de la novel·la que tu no sabies. Quan hi afegeixes els lectors d’Europa i d’Amèrica és molt interessant també, tot i que tinc ganes de quedar-me a casa. Però, és clar, tinc un deute amb els editors que han cregut en els meus llibres i els l’he de tornar amb una certa dedicació. Amb tot, cal posar un límit, cal un equilibri, perquè en algun moment m’he trobat amb una certa saturació.’

‘Sempre tinc en compte el lector, quan escric. Sempre poso dos punts de vista, quan escric, el meu i el del lector. El lector sempre és curiós, és intel·ligent i vol canya, perquè l’evidència l’avorreix. I tenir en compte el lector també vol dir demanar-li més.’

Reivindicar Pedrolo

‘Sí, el reivindico encara, perquè considero que no té el reconeixement que hauria de tenir. Li va passar que, a causa de la censura, no va poder publicar els llibres a mesura que els escrivia. Aquest llast va comportar una publicació caòtica de les seves obres. Al mateix temps, quan escrius molt, perquè Pedrolo va escriure moltíssim, doncs és normal tenir alts i baixos. Però en conjunt és una obra que cal reivindicar. Ell em va ensenyar que tot es pot literaturitzar. I sap greu que Pedrolo només es conegui pel “Mecanoscrit del segon origen”, que ni tan sols és la seva millor novel·la.’

‘Obres de Pedrolo que trobo millors? “Viure a la intempèrie”, les deu novel·les del cicle “Temps obert”, “Totes les bèsties de càrrega”, “Diàlegs d’un fugitiu”, “Cendra per a Martina”, “Balanç fins a la matinada”… Sóc pedrolià.’

Informació relacionada: 

Crítica de Joan Josep Isern: Jaume Cabré i les incerteses del creador

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any