Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dissabte  25.10.2014  21:00

Autor/s: Montserrat Serra

Un assaig sobre la crisi del periodisme en l'era de Twitter, d'Albert Sàez, marca els Premis Octubre 2014

L'escriptor Juli Alandes obté el premi Andròmina de narrativa amb 'Trencatenebres' i el poeta Jordi Mas amb 'Febrer' ha guanyat el Vicent A. Estellés de Poesia

Men?ame
 

El periodista Albert Sàez ha obtingut el premi Jaume Fuster d'Assaig per l'obra 'El periodisme després de Twitter. Notes per repensar un ofici'. Un treball forçosament provisional per la rabiosa i atractiva actualitat del tema. No és el primer assaig que ha escrit Sàez, tot i que daten el 2005 i eren de caràcter polític. Què l'ha fet decantar per un assaig sobre el seu ofici, lligat a la sociologia de la comunicació? Respon a VilaWeb: 'És el resultat de les classes de sociologia de la comunicació que dono a la Universitat Ramon Llull. Parteixo d'una hipòtesi provocativa: 'El periodisme és una realitat històrica, que tal com va aparèixer també podria desaparèixer.'

Tanmateix, tot i que el periodisme és un fet cultural i social, cert és que el periodisme de qualitat i independent és garant de les societats democràtiques i madures. Explica Sàez: 'El periodisme s'ha desviat de les seves funcions inicials, funcions socials i de diàleg amb el públic, i s'ha anat transformant en una activitat econòmica, que ha viscut bàsicament de la publicitat. Davant d'això i amb la irrupció d'internet i de les xarxes socials la gent s'ha buscat la vida i ha deixat de recórrer al periodisme, només hi torna quan se li ofereixen temes que l'interessen. I el que proposo és tornar al periodisme incial, a reflexionar sobre les raons que van fer necessari el periodisme, de control del poder i de creació de comunitat.'

Preguntem a Albert Sàez perquè ha concentrat en Twitter la crisi del periodisme de les darreres dècades. Diu: 'Parlo de les xarxes socials en general, tot i que concentro el canvi en Twitter en el títol, perquè considero que els dos elements nuclears que canvien el periodisme són les xarxes socials i les tauletes mòbils. En aquesta realitat, Twitter n'és l'exponent màxim.'

El jurat del premi Joan Fuster d’Assaig és format per Joan Culla, Rosa Solbes i Pau Viciano.

Intriga dins la 'Columa de Ferro'

El premi Andròmina de narrativa l'ha obtingut l'escriptor Juli Alandes (Castelló de la Ribera, 1968) amb la novel·la 'Trencatenebres', que segons explica el mateix escriptor, 'és un fresc històric, un mosaic de personatges que expliquen una mateixa història i una intriga que s'esdevé en el sí d'un grup anarquista durant la guerra civil'.

És la quarta novel·la d'aquest escriptor, que considera la més ambiciosa de la seva trajectòria. La història se situa a València i conté dues parts. La primera, durant l'inici de la dictadura de Primo de Ribera i la segona República, i la segona part amb l'esclat i els primers mesos de la guerra, dins la Columna de Ferro, la col·lumna de Durruti valenciana, l'última en mantenir els ideals anarquistes en el bàndol republicà.

Continua Alandes: 'És un mite poc conegut que vull explicar, alhora que hi introdueixo les vicissituds d'un anarquista i un policia que persegueixen un assassí i violador incrustat dins la Columna de Ferro.' Per Juli Alandes, aquesta novel·la es vincula amb un relat seu anterior, 'Àcrates' i també es vincula amb les seves incursions en la novel·la negra. Recordem que Alandes acaba de publicar fa quinze dies una altra novel·la, aquesta policíaca, 'La mirada del copadrí' a Crims.cat.

El jurat que ha atorgat el premi Andròmina de Narrativa és format per Vicenç Villatoro, Laia Climent i Pere Antoni Pons.

Sobre la fertilitat a través dels haikus

El poeta Jordi Mas (Santa Coloma de Queralt, 1972), amb l'obra 'Febrer', s'ha endut el premi Vicent A. Estellés de Poesia. Jordi Mas és llicenciat i doctor en traducció i interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona, on actualment treballa de professor de llengua i literatura japoneses. El poeta explica que 'hi ha una imatge central, la d'una noia caminant per un paisatge del meu poble durant la Quaresma, i és una mena de reflexió sobre la fertilitat. El llibre també és una reflexió sobre el gènere dels haiku, a partir de dos llibres que l'han influït molt: 'El soldat rosa' de Francesc Prat i 'Dietari' de Pons Pons.

El jurat que ha atorgat el premi és format per Sam Abram, Miquel Bezares i Teresa Pasqual. 

Men?ame