22.10.2014 - 06:00
Jaume Mateu (Bunyola, 1957) és el president de l’Obra Cultural Balear i autor del bloc ‘Marginàlies‘ de +VilaWeb. L’espai, que manté des del 2008, li ha servit sovint per a publicar articles molt durs sobre el govern de Bauzá. Mateu està convençut que l’actual president de les Illes és el pitjor que hi ha hagut mai. ‘S’ha carregat tots els petits consensos que s’havien aconseguit’, explica. Amb tot, viu esperançat i sorprès de la reacció de la gent davant els atacs que ha rebut la llengua, la cultura i, sobretot, l’escola. ‘Als pares i als docents els hauríem de fer un monument’, diu.
—Heu fet sovint uns articles molt durs amb José Ramón Bauzá. És el pitjor president que han tingut mai les Illes?
—Sense cap mena de dubte. Les balears tenen uns dèficits terribles. És un dels territoris que ha estat més maltractat fiscalment. És la comunitat més deixada. Però fins que va arribar José Ramón Bauzá hi havia certs consensos en moltes coses, com per exemple en matèria educativa o, fins i tot, en matèria cultural o econòmica. Bauzá, amb molt poc temps, amb només tres anys, s‘ha carregat tots aquests petits consensos que s‘havien aconseguit. Hi ha dades que indiquen que aquest senyor ho ha fet molt malament. D‘una manera molt freda es pot afirmar que ha estat el pitjor president.
—Per què creieu que ha actuat així?
—Tenim una raó de fons que és ideològica. Durant els últims tres anys, el Partit Popular a escala estatal ha fet una recessió molt important. Només cal veure què ha fet el govern de Rajoy en temes socials, econòmics i culturals. I José Ramón Bauzá no és aliè a tot això. Però jo crec que també hi ha una ambició personal de Bauzá que fixada en Madrid. Ell voldria ser algú a Madrid. Li passa una mica el mateix que li passava a Matas, a qui al final van fer ministre de Medi Ambient. Jo sostenc que Bauzá és president de les Illes molt a pesar seu. Ell voldria ser alguna cosa a Madrid.
—Bauzá ha tingut res bo?
—Com tots aquests personatges tan nefastos, l‘única cosa bona és que conjumina forces per aturar-lo. És una desgràcia, però totes les seves escomeses en educació han fet que pares, mares, educadors i una part de la universitat facin pinya. Ha visualitzat molt contra què i contra qui lluitam.
—Com definiríeu la vostra lluita?
—Necessàriament ha de ser esperançadora. Hi ha una raó clara: vivim un present tan hostil que la mínima reacció és esperançadora. Bauzá es pensava que atacant l‘escola no passaria res perquè els mallorquins i els illencs en general som molt tranquils, però anava ben equivocat. L‘atac brutal a l‘escola ha activat la resistència, i he de confessar que això m‘ha sorprès positivament. Els qui fa tants d‘anys que intentam mobilitzar la gent vàrem quedar sorpresos. I el que encara sorprèn més és que aquesta força no s‘aturi. Són aquestes coses les que et fan pensar que un canvi és possible.
—Quan parleu del canvi, penseu en un canvi de govern el maig del 2015?
—Sí. Pel futur de les Illes Balears, que continuï un govern com el de Bauzá seria el final. Crec que al maig hi haurà gairebé un plebiscit per preguntar-nos què volem: la destrucció sistemàtica o aturar aquesta destrucció i recompondre-ho tot una mica. Al maig ens hi jugam això.
—Veieu factible un front d‘esquerres que pugui deixar apartar el PP a les pròximes eleccions?
—Crec que la societat balear té múscul suficient perquè Bauzá no continuï governant. Pel nostre futur i el nostre present, no per res més.
—Fa pocs dies enviàreu una carta al Comitè d‘Experts del Consell d‘Europa. Què n‘espereu, de fer pressió a Europa?
—L‘estat espanyol va signar la carta europea de llengües regionals minoritàries i no l‘ha complerta mai. I hi ha uns experts que avaluen l‘aplicació i que van a parlar amb el govern espanyol i amb ningú més. A la carta els fem saber què ha passat aquests dos anys tant al Principat i a la resta dels Països Catalans. Ara, lògicament, hem d‘entendre que mentre tenguem un estat en contra no aclarirem res. Les normes internacionals favorables als nostres drets lingüístics no es podran aplicar mentre tenguem un govern en contra dels nostres drets. Però jo som partidari d‘esgotar totes les vies que tenim els catalanoparlants per a fer sentir la nostra veu.
—En quin àmbit creieu que la llengua està pitjor a les Illes?
—Si ataques la llengua als àmbits de la comunicació, l‘administració i l‘educació, l‘ús social se‘n ressent. Als mitjans de comunicació, el govern del PP va tancar la televisió de Mallorca, que era íntegrament en català. També castellanitza IB3. És un àmbit molt afectat. I l‘administració també. En aquest moment, qualsevol persona pot ser funcionària de les Illes Balears sense saber gens de català. També han intentat treure el català del sistema educatiu.
—En quin àmbit ha tingut més èxits l’Obra Cultural Balear?
—En molts. L‘Obra Cultural ha aglutinat moltes forces i crec que ha recuperat aquell prestigi que hi havia abans. Ara, se n‘han anat molts d‘esforços al món educatiu. Aquests últims mesos hem treballat molt amb l‘Assemblea de Docents per evitar el desastre, i ara ens trobam en vies de sortir-nos-en i és una satisfacció. Als pares i als docents els hauríem de fer un monument.
—Personalment, què us atreu de la llengua i de la cultura catalanes? Què us fa estimar-la?
—Una cosa tan simple com que és la llengua amb què exprés els meus sentiments. No ho sé fer d‘una altra manera. I encara em fa estimar més la llengua veure la gent que no la vol. La reacció contrària al fet que jo em pugui expressar de la manera que sé i que m‘agrada, m‘anima a ser més curós.
—Porteu molts anys escrivint al bloc de VilaWeb, com ho valoreu?
—El bloc em permet de fer volar tots els meus neguits com a patriota en perill. També em permet d‘obrir una finestra a la creativitat. El bloc m‘ha suposat moltes alenades d‘aire fresc perquè em permet aquesta comunicació amb uns lectors que mai no saps qui són. I fer-ho a través de VilaWeb encara em satisfà molt més perquè és un espai completament en català. A més, si miram tots els blocaires, podríem dir que som tots de la mateixa colla.
—Què significa el nom del vostre bloc, ‘Marginàlies‘?
—És un concepte que vàrem inventar amb en Jaume Santandreu. És tot allò que fa referència als marges. Jo faig de voluntari a un centre que atén persones excloses socialment i, dins d‘aquest àmbit, és aquesta part marginal de la societat. De fet, vaig obrir el bloc gairebé per a aquestes persones, per fer visible tot aquest món, que és ocult i que no apareix.
—Un món tabú?
—Sí, perquè si acceptam que hi ha persones marginades i excloses hem d‘acceptar el nostre fracàs com a societat. A ningú no li agrada, però és una realitat que no es pot negar.
—Què significa VilaWeb per a vós?
—És el diari que mir cada dia. És el meu diari. Hi trob tot allò que m‘interessa, quant a informació i opinió. És molt atent a la realitat i a les persones que el llegeixen.
Llegiu ací totes les entrevistes als blocaires de VilaWeb.
