15.09.2014 - 06:00
Segons el sindicat USTEC-STEs, la nova llei d’educació espanyola s’aplicarà a partir d’avui, el primer dia de curs, a les aules de Catalunya. Les mesures de la Generalitat per a esquivar alguns preceptes de la llei Wert no són reals –diu el sindicat. El Departament d’Ensenyament ha fet arribar als centres unes instruccions sobre com no modificar el contingut dels cicles, però tan bon punt s’hagi d’avaluar seguint la LOMCE caldrà canviar el model d’ensenyament, assegura la USTEC. Ho deia ahir la portaveu Ana Elvira Sànchez, que afegia que els primers perjudicats en serien els estudiants.
USTEC-STEs també critica durament el decret de plantilles i la nova manera d’organitzar els docents als centres, en què pesaran molt les decisions del director. Segons el sindicat, un 34% de la plantilla dels centres educatius és provisional i gairebé el 80% del personal interí ha obtingut destinació amb la intervenció directa dels directors. Denuncien situacions de pressió per part de les direccions. Per exemple, David Córdoba, membre del secretari nacional d’USTEC-STEs, explica que hi ha hagut casos de maternitat que han forçat a continuar la jornada completa.
USTEC-STEs també diu que s’elabora el decret de direccions i que serà possible aplicant el cent per cent de la LOMCE. Expliquen que dels nou membres de la comissió de selecció que han d’escollir les noves direccions, cinc són proposats de l’administració. Per tant, el claustre i el consell escolar hi tindran poca cosa a dir. Segons Córdoba el departament no té esperit negociador. Fa pocs dies, Irene Rigau va respondre al sindicat que un d’aquests cinc membres se cediria a l’administració local i d’aquesta manera tindria més força la comunitat educativa del municipi. Per Rigau, aquesta cessió és una manera de resoldre alguns aspectes de la LOMCE.
El sindicat proposa a famílies i docents que expressin el malestar amb la gestió de l’administració i ha elaborat un manifest perquè les plantilles de mestres el llegeixin avui per la megafonia de l’escola. El sindicat no descarta de fer mobilitzacions més endavant per protestar contra la ‘precarització’ de la situació laboral dels docents.
Més d’un milió i mig d’alumnes
El curs escolar comença amb 1.552.058 alumnes, 12.000 més que no pas el curs passat, cosa que converteix aquest curs en el més nombrós. 812.066 seran alumnes del sistema públic on, per primera vegada en tres anys, la plantilla de docents creix de 815 places. Ara doncs, és de 64.777.
Dues escoles faran més hores d’espanyol
El col·legi Escolàpies de Sabadell impartirà les matemàtiques en espanyol a partir d’avui. El col·legi Sant Bonaventura Franciscans, de Vilanova i la Geltrú, aplicarà un nou projecte educatiu amb més hores lectives d’anglès i espanyol. Aquests dos centres, doncs, aplicaran la resolució del TSJC que obliga a impartir el 25% de les classes en castellà.
Els altres tres centres afectats per la decisió del TSJC no hauran de fer canvis perquè els alumnes sol·licitants ja no són el centre. A l’Institut Alba del Vallès, l’alumne ha acabat l’ensenyament obligatori, mentre que a l’Escola Pia de Sarrià-Calassanç i al centre Mare de Déu del Roser els estudiants han demanat voluntàriament un canvi de centre.
La nova matèria, educació en valors
Segons que va explicar la consellera, Irene Rigau, el Departament d’Ensenyament anava enllestint el material de la nova assignatura d’educació en valors, alternativa a la religió. És una matèria pensada ‘per ensenyar a valorar els valors’, segons la consellera. Rigau ho va definir així: ‘No és una tamborinada, sinó una pluja fina’, que permet d’aprendre a ser, pensar, conviure, etc.
Es manté la taxa d’escolarització a les escoles bressol
Rigau també va explicar que, malgrat les dificultats de les famílies i de l’administració per a pagar les places a les escoles bressol públiques, entre el 2005 i el 2013 el percentatge d’infants de 0 a 3 anys escolaritzats en escoles bressol havia crescut d’un 5%, i ara era del 35,7%, per la qual cosa va desmentir que la crisi hagués canviat la tendència.
Nou impuls de la formació professional
Un dels col·lectius que fa cursos que va creixent és el dels estudiants de formació professional inicial. Durant els darrers set anys, la matrícula s’ha apujat d’un 79%, cosa que significa un nou impuls a aquesta mena de formació en la línia dels països europeus. Per Rigau, la flexibilització del sistema ha permès més diversitat de fórmules per a estudiar i donar continuïtat als estudiants que no volen anar a la universitat. Segons que va dir Rigau, un 40% dels alumnes es queden a treballar a l’empresa on han fet les pràctiques, un cop s’han graduat. I va afegir que el departament continuaria treballant en aquesta línia.
Informació relacionada:
