30.08.2014 - 06:00
Guifi.net és un servei de telecomunicacions que ofereix connexió a internet al marge del circuit comercial convencional on dominen les operadores tradicionals. Es tracta d’una xarxa en què cada usuari contribueix a estendre-la pel territori connectant-s’hi. Guifi.net es defineix com una xarxa ‘oberta, lliure i neutral’. És lliure perquè qualsevol pot connectar-s’hi i ningú en limita la capacitat. És oberta perquè les dades de configuració de la xarxa són públiques i els participants poden saber-ne l’estat en tot moment. I és neutra perquè ningú limita el contingut que hi circula. Guifi.net ha esdevingut la xarxa comunitària més gran del món, amb més de 25.300 nodes connectats.
Un dels membres de la comunitat i treballador de la Fundació Guifi.net, Roger Pueyo, ha explicat a l’ACN que el projecte va començar a la plana de Vic, concretament al municipi de Gurb, un entorn rural on la tecnologia sol arribar més tard, quan uns quants usuaris van intentar contractar internet a les operadores convencionals i es van trobar que el servei era ‘molt dolent, molt car, o ambdues coses alhora’.
Així, entre uns quants van començar a construir enllaços wi-fi per connectar-se els uns amb els altres i poder arribar a un punt amb accés a internet que els facilités la connexió a tots amb unes condicions millors que les que haurien pogut tenir si ho haguessin fet individualment.
Guifi.net neix en el moment que aquests usuaris posen a disposició dels altres pobles i persones que tampoc reben una bona connexió a internet la informació, les instruccions i els mecanismes per poder reproduir el model.
La comunitat, que ja fa deu anys que existeix, ha anat creixent i estenent-se per la zona. Aquest fet va comportar la creació de la fundació, una entitat sense ànim de lucre que coordina el projecte i procura que la xarxa es continuï desenvolupant amb els mateixos principis.
Nodes que connecten territoris
La xarxa és formada per nodes, que són equips de telecomunicacions que poden ser des d’una antena d’uns trenta centímetres en el seu format més simple, fins a supernodes que són estructures d’unes quantes antenes i parabòliques que connecten punts del territori.
Els usuaris que volen formar part de la comunitat només s’han de donar d’alta a Guifi.net i instal·lar-se un node que connecti amb els nodes dels altres membres de la xarxa. Així, per exemple, un veí del barri de Sants de Barcelona pot mirar a través de la pàgina web quins nodes de Guifi.net hi ha a prop i decidir instal·lar-ne un a casa seva que connecti amb els ja existents i que serveixi per poder donar servei a més veïns.
Són els usuaris que tenen supernodes els qui poden proporcionar accés a la xarxa a veïns de territoris més allunyats, com és el cas de David Pinilla, l’antena del qual es troba instal·lada a Bellvitge i dóna accés a gent de Castelldefels.
La filosofia del projecte passa perquè cada usuari esdevé el propietari del seu node i juntament amb els seus veïns es procura una xarxa que li dóna accés a internet per al seu ús diari. El detall important és que la xarxa es mantingui com una infrastructura comuna per reduir els costos d’accés i els de manteniment. En total, hi ha més de 25.300 nodes instal·lats a diferents llocs del territori i l’enllaç més gran abasta uns quaranta quilòmetres.
Serveis sobre la xarxa
Sobre aquesta xarxa constituïda pels usuaris, funcionen serveis que poden ser des de telefonia fixa fins a accés a internet de banda ampla. La diferència és que qualsevol persona, entitat o empresa pot oferir aquests serveis. Per exemple, hi ha casos en què és una associació de veïns la que s’autoproporciona internet i en uns altres casos poden ser empreses que ofereixen internet en canvi d’una mensualitat.
Així, aquestes empreses que treballen sobre la xarxa, són operadors de telecomunicacions ‘normals i corrents’ amb la particularitat que ofereixen el servei a través d’una xarxa lliure, oberta i neutral, en la qual participen desplegant nodes, fent nous enllaços, oferint manteniment perquè ‘també els interessa que la xarxa estigui activa, estable i ben mantinguda’, tal com explica Pueyo.
Els nodes operatius depenen de la gent que vulgui instal·lar-se’n un i estendre la xarxa. Com que és un projecte de col·laboració qualsevol pot començar a implantar xarxa on encara no n’hi ha. D’aquesta manera, particulars, empreses, ajuntaments, universitats i més agents interessats poden participar en el projecte, que és format per voluntaris que mantenen la xarxa i per empreses i serveis que hi operen.
