Vint-i-cinc anys de la Via Bàltica

  • Més d'un milió i mig de persones van formar el 23 d'agost de 1989 una cadena humana de 560 km per a unir Estònia, Letònia i Lituània i demanar-ne la llibertat

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Redacció
23.08.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La Via Catalana per la independència proposada l’Onze de Setembre passat per l’ANC i Òmnium tenia un important referent en la història: l’anomenada Via o Cadena Bàltica del 23 d’agost de 1989. En ocasió del cinquantè aniversari del pacte Molotov-Ribbentrop entre l’URSS i l’Alemanya nazi, més d’un milió i mig de persones van participar en una cadena humana de 560 km (mapa) que anava de Vílnius (Lituània) a Tallinn (Estònia), passant per Riga (Letònia). A banda denunciar l’autoritarisme soviètic, la Via Bàltica reivindicava la independència, que es va assolir dos anys després. 

Vegeu imatges d’aquell dia en aquest vídeo:

D’entrada, amb tot, la immensa demostració de força popular de fa vint-i-cinc anys va generar un enduriment de l’actitud de Moscou respecte de les tres repúbliques bàltiques, però també va aconseguir cridar molt l’atenció del món. I, al capdavall, la Via Bàltica va donar un impuls decisiu a la recuperació de la independència d’Estònia, Letònia i Lituània, a més d’esperonar els moviments democràtics a tota l’òrbita de la Unió Soviètica.

Llegiu-ne les notícies relacionades a l’hemeroteca de la Vanguardia i el País. I ací n’hi ha moltes fotografies.

La Via Bàltica s’havia començat a gestar just un any abans, l’estiu del 1988, gràcies a la col·laboració dels grans moviments socials dels tres països: el Front Popular d’Estònia (Rahvarinne), el Front Popular de Letònia (Tautas Fronte) i el Moviment Reformador de Lituània (Sajudis).

El 2009, la UNESCO va decidir incloure el material documental sobre aquella cadena humana al Programa Memòria del Món, i el llibre Guinness dels rècords la reconeix com la més llarga feta mai. També va ésser de rècord, amb tot, l’embús de trànsit que va causar a l’autopista Vílnius-Kaunas, amb cent quilòmetres de vehicles aturats durant un parell d’hores. Arran de la Via Bàltica es van organitzar més cadenes humanes en unes quantes repúbliques soviètiques i en països de l’Europa de l’est.

Els Estats Units feliciten Letònia, Lituania i Estònia

‘El mur de Berlín dividia la gent, la Via Bàltica, per contra, la va unir i va inspirar l’esperança d’una nova era’ diu en una nota oficial la portaveu de seguretat nacional de la Casa Blanca, Caitlin Hayden. ‘Avui recordem aquella cadena humana’ com una 

manifestació ‘impressionant i pacífica’ continua Hayden. 

Notícia relacionada:

Henn Karits: ‘La cadena humana al Bàltic va ser el cim en el procés d’independència’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any