L’Església i el procés sobiranista a Catalunya

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

En ple procés sobiranista, Catalunya viu immersa en un debat sobre el dret de decidir el seu futur en llibertat. Els polítics, la societat civil i la ciutadania en general, han fet seu aquest debat, plenament democràtic.

També l’Església catalana i l’espanyola han opinat sobre aquest procés. De tots és coneguda la postura del cardenal valencià Antonio Cañizares, que va declarar la unitat d’Espanya ‘bien moral’.
 
Per la seua part, l’arquebisbe de Toledo, Braulio Rodíguez, amb motiu de la mort de l’ex-president Adolfo Suárez, i amb el pensament posat en la consulta del 9 de novembre, deia el 24 de març passat: ‘Hemos de vivir con intensidad el tiempo que nos toca y hacer todo lo posible para que no vayamos  a rupturas, sino a convergencias que es lo que en estos momentos necesita nuestro país’. I afegia encara: ‘Hemos de vivir el espíritu de la Transición, sumar y no restar porque cuando nos ponemos a restar, las cosas no funcionan bien. Es mucho más importante ver lo que nos une, aunque tengamos diferencias, porque las diferencias no tienen que hacernos enemigos’. I per acabar de rematar-ho, l’arquebisbe Braulio Rodríguez deia també: ‘Hay que desechar el demonio de la ruptura y de no tener a la Consttución como ley principal que rige nuestra convivencia’. Ni més ni menys que l’arquebisbe parla del ‘demonio de la ruptura’. Una miqueta més i posa la Constitució a la mateixa alçada que el Credo!

Afortunadament, tant l’Abat de Montserrat, com els bisbe de Catalunya han destacat la legitimitat del dret de decidir. L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives deia fa unes setmanes: ‘El procés sobiranista és una qüestió política, no moral i cal respectar totes les opcions, que totes són molt respectables’. També el bisbe de Girona, Francesc Pardo, afirmava el 23 d’abril passat: ‘És del tot necessari conèixer l’opinió real de tots o de la majoria de ciutadans de Catalunya, que tenim el deure i el dret de manifestar la pròpia opinió i decisió en qüestions importants i decisives’.

També el cardenal Jorge Mario Bergoglio, l’actual papa Francesc, destacava en el seu temps com a arquebisbe de Buenos Aires la importància de l’Església argentina, fa dos segles, en la independència d’aquell país.
 
I més recentment, l’arquebisbe Desmond Tutu, Premi Nobel de la Pau deia, referint-se al Dret de Decidir i al procés sobiranista: ‘Les persones sensates discutirien per comprovar com és de fort el suport a la independència. Negar aquest sentiment no el farà desaparèixer, sinó que l’intensificarà’. Aquestes declaracions de l’arquebisbe Tutu les va fer en rebre, el passat dia 3, el Premi Internacional Catalunya, un guardó atorgat per la seua vigorosa i constant lluita per la justícia social. L’arquebisbe afirmava la importància de respectar la voluntat de la majoria. No és això la de demaocràcia?

Però qui ha estat encara més clar davant les afirmacions dels bisbes espanyols és el Dr. Joan Costa, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya i rector de la parròquia de Betlem a Barcelona. El Dr. Costa deia el 6 de maig passat a Girona: ‘Ningú no té dret a negar una consulta’. El professor Costa afirmava que és ‘injusta l’actitud de l’Estat que rebutja una consulta perquè els ciutadans puguen escollir el seu futur’. I això ho argumentava a partir del principi de participació defensat en la Droctrina Social de l’Església. El Dr. Costa deia: ‘Hi ha dret a la consulta’, i és que l’Estat ha de respectar l’opinió legítima dels ciutadans, ja que són ells i els polítics qui han de buscar la resposta més adient.

En el procés que viu Catalunya, el més democràtic és respectar la voluntat del poble. I per tant, des de la Doctrina Social de l’Església i del dret internacional, ningú no pot negar una consulta! I només cal recordar alguns documents:

· La Carta de les Nacions Unides parla de ‘Desenvolupar entre les nacions unes relacions amistoses basades en el respecte al principi d’igualtat dels drets dels pobles i del seu dret a l’autodeterminació’.  26 de juny de 1945

· El Conveni internacional sobre Drets econòmics, socials i culturals diu: ‘Tots els pobles tenen dret a la lliure determinació’. 1967

· El Tribunal Internacional de Justícia declara que ‘No existeix en Dret Internacional cap norma que prohibisca les declaracions unilaterals d’independència’. A més, diu que ‘quan hi ha la contradicció entre la legalitat constitucional d’un Estat i la voluntat democràtica, preval aquesta última’. 22 de juliol de 2010   

A més, i en contra del que ha dit el Presidente Rajoy, el dret a l’autodeterminació està reconegut internacionalment a diverses constitucions.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any