Les conseqüències del 1714 sobre el català, en una exposició

  • L'organitza el Consorci per la Normalització Lingüística · 'La història del català és una història d'èxit', diu la comissària, Mercè Solé

VilaWeb
ACN
30.01.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

‘1714. El català ahir, avui i demà. Et prenc la paraula’. Aquest és el títol de l’exposició que es pot veure fins el 31 de març a l’Espai Avinyó – Llengua i Cultura de Barcelona, organitzada pel Consorci per la Normalització Lingüística. Dins els actes commemoratius del Tricentenari, repassa els darrers tres-cents anys en clau lingüística, començant pels efectes de la implantació de la monarquia borbònica a Catalunya. La repressió i les prohibicions de tota mena no han pogut fer desaparèixer el català, constata la mostra. L’actitud fidel dels parlants ha estat clau en aquests anys perquè avui es pugui assegurar, segons que valora la comissària Mercè Solé, que la història del català és ‘una història d’èxit’.

La llengua serà un dels temes recurrents en el conjunt dels actes commemoratius del Tricentenari del 1714. Una primera mostra d’això és l’exposició dedicada a la qüestió lingüística que es pot visitar a l’Espai Avinyó – Llengua i Cultura.

És una mostra austera, fonamentada en un seguit de plafons explicatius que tracen un recorregut per les vicissituds del català durant els darrers tres-cents anys. Aquest itinerari es fixa especialment en els períodes més remots i desconeguts, però també ofereix apunts sobre la situació actual de la llengua i recomanacions amb vista al futur.

La comissària, Mercè Solé, avança que la mostra destil·la un missatge positiu respecte de la vida del català –no pas exempta de dificultats els darrers tres segles–, que té molt a veure amb la ‘fidelitat’ dels seus parlants en el curs dels anys. ‘Les llengües viuen quan els parlants en fan ús’, recorda. I subratlla que, malgrat les prohibicions de la llengua en la història, els parlants n’han continuat fent ús, ‘ja sigui per desconeixement d’unes altres llengües o perquè trobaven les maneres d’anar-la fent servir’.

Per tot plegat, a parer seu, la història del català i de la comunitat lingüística catalana és ‘la història d’un èxit’ i ‘un fracàs dels qui han volgut eliminar-la, d’una manera més subtil o menys’.

Llengua i identitat

Un aspecte interessant de l’exposició, que subratlla Solé, és l’explicació del procés que va conduir a l’assimilació del fet lingüístic com un element identitari. Aquesta confluència és conseqüència directa de la persecució del català, diu. Abans del decret de Nova Planta ningú no s’havia plantejat que la llengua fos un ‘element en joc’ del conflicte.

La comissària recorda que fins aleshores la gent vivia el català ‘de manera natural’, com una cosa heretada, i en l’ofensiva de Felip V allò que hi havia en litigi era ‘la defensa de les institucions i l’ordenament jurídic propi’. Però va ser a partir de les prohibicions, amb ‘la voluntat explícita d’eliminar tots els símbols d’identitat’, que els catalans van anar associant llengua amb identitat.

Ja al segle XX, i superat el període franquista –‘el més llarg i continuat de repressió sistemàtica de la llengua’–, les lleis de normalització lingüística i el suport institucional envers el català van capgirar en gran mesura l’amenaça de la possible desaparició. L’exposició posa xifres a aquest panorama recent de relativa normalitat.

Sobre això, Mercè Solé parla de les noves vies necessàries per al manteniment i la progressió. ‘Si la llengua ha viscut perquè les generacions l’han transmès, el nostre futur depèn de coses diferents.’ La condició que els pares continuïn ensenyant la llengua als fills es manté, però cal aconseguir que els nouvinguts siguin també nous parlants de la llengua per a garantir nous espais d’ús. La comissària no oblida la necessitat d’una legislació ‘que ens protegeixi i ens empari’ i ‘no un estat que ens continua posant traves i dificultats’.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any