05.09.2013 - 06:00
Ignasi Millet és, per damunt de tot, un home valent. I per això Ventura Pons ha volgut dedicar-li el seu tercer documental, ‘Ignasi M.‘, que s’estrena aquesta setmana en primícia mundial al festival de Toronto. Després es passejarà per un bon nombre de festivals internacionals fins a final de gener, quan arribarà als cinemes de casa nostra. Un retrat en què el director cinematogràfic ensenya totes les facetes de l’Ignasi, un prestigiós musicòleg que viu temps dramàtics i que en parla sense pèls a la llengua i sobretot amb humor.
Pons ha fet vint-i-cinc films i aquest és el seu tercer documental, després de ‘Ocaña, retrat intermitent’ (1977) i ‘El gran Gato’ (2002). ‘En tots tres he retratat gent creativa i valenta, que la coneixes i te n’enamores, i que lluita per les seves coses’, explica a VilaWeb. I situa ‘Ignasi M.’ en una línia de continuïtat amb els altres dos documentals.
A l’Ignasi la vida li somreia fins que la seva empresa va fer fallida. La va intentar salvar hipotecant la casa i ara és a punt de perdre-la. És gai seropositiu i participa en un assaig clínic força reeixit. El seu pare ha intentat suicidar-se i viu en una residència. És en Ramon Millet, autor del pantocràtor de Taüll i el restaurador dels àngels de la Sagrada Família. La seva mare també és una creativa. Té una ex-dona que va amb cadira de rodes i amb qui va tenir dos fills, que van marxar força joves cap a Londres a fer d’okupes: el gran és un dissenyador d’efectes visuals de primer ordre i el petit un fotògraf de molt de prestigi. ‘Hi ha una línia de creativitat entre els pares, l’Ignasi, i els seus fills’, explica Pons.
Diu que és un film polièdric que enganxa molts temes: el de la creativitat, el de l’homosexualitat i la sida i la manera de superar-la en aquests moments, la crisi, l’independentisme, la paternitat en una estructura familiar diferent de la clàssica (‘hi ha un moment del film que el seu fill li recorda que la possibilitat que ell sigui en aquest món –fill d’un homosexual i una dona en cadira de rodes– era ben mínima!’). ‘Hi ha molta gent que es va creure les vaques grasses i no va saber actuar correctament després, econòmicament. Això també s’explica en el film, i la qüestió nacional, l’homoseualitat, el desig de tenir fills fora de la tradició judeo-cristiana. De fet, no són temes gaire diferents dels que acostumo a tractar en els meus films. Sempre he parlat molt de la necessitat de l’altre, de l’amor, de l’amistat i la construcció de famílies que transcendeixen la família tradicional. En tot això hi ha hagut un gran canvi, tot canvia molt de pressa i l’Ignasi n’és un exemple.’
Per què ha triat Ignasi Millet com a protagonista d’un documental? ‘Fa més de trenta anys que sóc amic de l’Ignasi. I fa poc vaig proposar-li de fer un documental sobre ell perquè sempre l’he admirat molt! Ho explica tot de manera divertida. I això és un drama explicat en forma de comèdia i d’una manera que enganxa, perquè l’Ignasi és un personatge únic que desdramatitza les tragèdies contra les quals ha de lluitar.’ Defineix l’Ignasi com un personatge que ‘dóna un retrat profund de la nostra societat’ i que és capaç d’explicar-lo amb molt d’humor. ‘És un film on abunden el coratge, la sinceritat i l’amor.’
‘La gent té moltes pors. Però hi ha moltes maneres d’evadir-les.’ És l’última frase del film, dita en la veu en off de l’Ignasi, i és el missatge que vol transmetre Ventura Pons. Ho explica així: ‘M’ho va dir un dia conversant, i mentre n’escoltava l’enregistrament vaig veure clar que havia de ser el final de la pel·lícula. Normalment la gent amaga els seus problemes. Ell no, i això és una manera d’assumir les coses i d’evadir-se de la realitat de cada dia.’ Per això, conclou que creu que ‘aquest és un film que farà bé a molta gent’.
