El Museu Jueu de Berlín troba estúpid de comparar el catalanisme amb el nazisme

  • La directora demana que es prohibeixi legalment el llenguatge d'incitació a l'odi

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El Museu Jueu de Berlín troba ‘estúpid’ i una ‘provocació molt simple i infantil’ que es compari el nacionalisme català amb el nazisme. En una entrevista a l’ACN, la directora de programació del centre, Cilly Kugelmann, demana que es ‘prohibeixi legalment aquesta incitació a l’odi perquè fa patir algunes víctimes’. Precisament, la Generalitat ha exigit a Telemadrid una rectificació per haver equiparat Mas amb Hitler i ha demanat la destitució de la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, per haver homenatjat la División Azul.

Kugelmann reclama ‘al més alt nivell una posició ètica que deixi clar que aquesta societat no vol aquesta classe de llenguatge’.

Directora de programació del Museu Jueu de Berlín des del 2002, Kugelmann creu que l’estat espanyol ‘necessita distància’ per poder-se reconciliar amb el seu passat, perquè ‘la generació que va formar part del franquisme, que ara es considera criminal’ encara viu i ‘mai no farà autocrítica’. ‘És qüestió de temps’; la ‘segona o tercera generació posterior als testimonis ha d’interpretar la història amb llibertat, d’una manera diferent’, mentre que els qui van viure el franquisme ‘no el criticaran perquè es criticarien a ells mateixos’, opina. I defensa que a l’estat espanyol hi hauria d’haver ‘museus d’història contemporània que expliquessin què era el franquisme i què significava per a la gent que el va sofrir, quins crims es van cometre i com ho viu la societat postfranquista’.

‘Prendre mesures legals pot ajudar-hi’

Kugelmann assegura que ‘prendre mesures legals’ contra el llenguatge d’incitació a l’odi pot anar bé. ‘Prohibir-lo per llei no vol dir que desaparegui’ ni servirà ‘per a reeducar la gent’ que en l’esfera privada pot fer allò que vulgui, però sí que és positiu en la mesura en què la societat ‘fa un canvi i diu que el llenguatge d’incitació a l’odi no és acceptable’, explica Kugelmann.

Obert el setembre de 2001, el Museu Jueu de Berlín ha rebut 7,2 milions de visites en els primers deu anys de funcionament, especialment de joves (el 34% del seu públic té entre 20 anys i 29). Només l’any passat, 36.000 ciutadans de l’estat espanyol (un 5% del total) van visitar-ne l’exposició permanent, de més de 3.000 metres quadrats. Un turista espanyol de cada sis dels que viatgen a la capital alemanya hi entren. Kugelmann (Frankfurt, 1947) va marxar a Israel el 1966, va treballar en un quibuts de Galilea i va estudiar història i història de l’art a la Universitat Hebrea. El 1971 va tornar a Alemanya, va estudiar Ciències de l’Educació Sociologia i Psicologia i del 1986 al 2000 va treballar al Museu Jueu de Frankfurt, com a comissària i responsable dels programes d’educació i de relacions públiques.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any