17.05.2013 - 06:00
El govern disposarà a final del mes de juliol d’un estudi del Consell Assessor per a la Transició Nacional amb les recomanacions sobre com fer la consulta, quan fer-la i quina pregunta formular-hi. Ho va anunciar ahir el president del consell, Carles Viver Pi-Sunyer, que va exposar la feina que faria l’organisme aquests mesos vinents: elaborarà dinou informes, la majoria dels quals sobre els passos que caldria seguir per a avançar cap a l’estat català independent.
El primer estudi serà sobre el moment de convocar la consulta i la manera de fer-ho. Pi-Sunyer va deixar oberta la possibilitat que hi hagués més d’una pregunta, és a dir, que fossin dues o fins i tot tres, ‘en forma d’arbre’. ‘Analitzarem també les garanties que ha de tenir la consulta –va dir– i els possibles resultats i conseqüències. I quina pot ser la reacció de l’estat.’ A banda l’anàlisi jurídica de les opcions per a convocar-la, també va fer saber que s’examinarien les vies alternatives per poder-la fer.
Els altres divuit estudis es lliuraran, la majoria, a final d’any, entre l’octubre i el desembre; i els darrers, el primer trimestre del 2014. Seran anàlisis de les decisions fonamentals que s’hauran de prendre en preveient que la consulta meni a la constitució d’un estat independent. ‘Ajudem a analitzar les estructures previstes per al supòsit de resultat favorable a l’estat independent’, va dir Pi-Sunyer, que no va tancar pas la porta a estudiar fórmules d’estat federal o confederal.
Aquests són els dinou informes que preveu d’elaborar el consell:
1. La via per a la convocatòria de la consulta.
2. Les relacions del nou estat amb la UE. En formaria part o no? Si en quedés fora, com podria tornar-hi a entrar? Com l’afectarien els acords de Schengen i l’Espai Econòmic Europeu?
3. Les relacions de l’estat català amb la comunitat internacional, des de l’ONU fins a la UNESCO, passant per organitzacions internacionals i analitzant com l’influirien els tractats que té signats Espanya.
4. Les relacions futures amb l’estat espanyol. ‘El nou estat hauria de tenir relacions estretíssimes amb l’estat espanyol’, va dir Pi-Sunyer.
5. La successió de les normes jurídiques. ‘El primer dia amb el nou estat ens trobaríem que l’ordenament jurídic podria tenir llacunes’, observava Pi-Sunyer. ‘No tindríem codi penal, llei d’enjudiciament criminal… Ho hem de preveure, això. Què en fem, del codi penal? S’hauran d’idear fórmules de remissions a unes altres legislacions. I els contractes amb l’estat?’
6. Com cal fer el procés constituent? Cal tenir una constitució. ‘Potser una idea seria fer una constitució provisional, no intentar fer la constitució catalana de seguida, la primera setmana’, diu el president del consell, que considera que hi hauria d’haver recollits de seguida els drets fonamentals, amb remissions a l’estatut del 2005, i s’hi haurien d’incorporar decisions importants, com ara la nacionalitat doble o el reconeixement de llengües.
7. El poder judicial a Catalunya. Va demanar-se Pi-Sunyer: ‘Quants jutges tindrem, i quants secretaris de justícia? Cal assegurar que es podrà administrar la justícia des de la primera setmana. Què en fem, dels processos pendents en tribunals d’àmbit espanyol? Com abordem l’execució de sentències des d’aquests tribunals? Caldrà un òrgan de govern del poder judicial.’
8. Seguretat interna i internacional.
9. Les administracions sectorials, com ara l’administració electoral.
10. Qüestions econòmiques, com la hisenda estatal, els sistemes de recaptar impostos, tributs.
11. La definició de l’agència tributària catalana.
12. Les institucions financeres, com el banc central, i el manteniment de l’euro.
13. Les agències i organismes reguladors que hi haurà d’haver, alguns dels quals exigeix la UE.
14. El repartiment d’actius i passius que s’hauria de fer entre la Generalitat i l’estat espanyol, inclòs el deute.
15. Els efectes de l’estat propi en les relacions comercials entre Espanya i Catalunya.
16. El funcionament de la seguretat social catalana.
17. Com assegurar el subministrament d’energia i de recursos hidràulics des del primer moment de la independència.
18. La definició de l’espai de telecomunicacions.
19. La internacionalització del procés.
