El Castell del Remei i el vi, en un llibre

  • De Jaume Mateu, publicat per Pagès Editors

VilaWeb

Redacció VilaWeb Mollerussa

23.04.2013 - 08:14

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La Biblioteca Comarcal Jaume Vila va acollir la presentació del llibre “El Castell del Remei: terra, aigua i cultural del vi a la Plana d’Urgell”, a càrrec del seu autor Jaume Mateu, mestre i professor emèrit de l’Àrea d’Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat de Barcelona.

L’autor va estar acompanyat de Lluís Pagès, l’editor del volum; Sebastià Sellart, director del celler del Castell del Remei, i Diana Solé, directora de la Biblioteca Comarcal Jaume Vila.

Mateu, que va dir que el llibre és fruit d’un encàrrec de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), va explicar l’origen del topònim Mascançà per referir-se a la Plana d’Urgell i el va situar en l’època romana del Baix Imperi sota el mandat de l’emperador Magenci el qual va manar construir “un camp atrinxerat perquè pretenia aturar els moviments anti-romans a la zona”. El topònim va anar derivant posteriorment amb el pas dels anys i de les diferents cultures que van poblar el territori, segons Mateu, que també va voler desmitificar un altre dels topònims amb que es coneix la zona, El Clot del Dimoni. Al seu parer, es tracta d’un mite que va voler divulgar la gent il·lustrada del moment en la seva defensa de la necessitat de construir el Canal d’Urgell i en aquest sentit va dir “és un mite que l’hem fet nostre però que no és real” perquè la zona no era un erm sinó que tenia diferents punts de reg, alguns implantats pels musulmans.

L’autor va explicar a la seixantena d’assistents les diferents etapes per a les quals ha passat la finca d’El Castell del Remei, que segons ell “gairebé podríem dir que antigament havia estat una vila romana”. Mateu va parlar dels diferents membres de la família Girona que van tenir protagonisme en el celler des del 1953 en què el va adquirir Ignasi Girona i Tàrrega, família de la qual va dir que tenia “la innovació com a fita màxima” . També es va referir a la recuperació del criteri i de l’orientació que va aplicar la família Cusiné, establerta a Mollerussa, quan el va adquirir al 1982 després d’un període de davallada que es va produir a partir de 1950 a la mort sense descendència directa de Joan Girona Vilanova.

Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb el municipi al Fòrum de Mollerussa.

Recomanem