Notícies

Dimarts  08.01.2013  19:45

UDC admet haver-se finançat irregularment a través de subvencions del Departament de Treball

Duran i Lleida va dir el 2000 que dimitiria si es demostrava que hi havia hagut finançament irregular · El cas Pallerols acaba amb un pacte per evitar la presó dels condemnats i una indemnització de 388.000 euros

Men?ame
 

El judici del cas Pallerols no s'ha celebrat perquè totes les parts han arribat a un acord que evitarà que els condemnats ingressin a la presó. El pacte també inclou que l'empresari andorrà Fidel Pallerols, Vicenç Gavaldà, Lluís Gavaldà, Santiago Vallbé i Unió Democràtica de Catalunya abonin 388.000 euros en concepte d'indemnització i, en el cas dels tres primers, afrontin a banda una multa que ascendeix en total a 250.000 euros. Els també acusats Jaume Pallerols, Maria Creu Guerrero i Dolors Llorens han quedat finalment absolts.

El pacte suposa que UDC admeti haver-se finançat irregularment a través de subvencions del Departament de Treball entre 1994 i 1999.

Duran i Lleida va dir el 2000 que dimitiria si es demostrava el finançament irregular

El dirigent d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, va afirmar el 21 de novembre l'any 2000 que dimitiria del seu càrrec si finalment es demostrava que el seu partit s'havia finançat irregularment a través dels fons de formació ocupacional del Departament de Treball. En unes declaracions al programa La Ventana de la Cadena Ser, el president del comitè de direcció d'UDC va dir que UDC no es podia finançar tan sols amb les quotes dels militants i les assignacions dels resultats electorals, i que per això rebia aportacions de persones particulars, però que això no implicava que aquest sistema de finançament legal donés pas a un finançament irregular, que negava rotundament.

Complicada trama de desviament de fons públics

Segons es considera demostrat, tres de les empreses de Pallerols cobraven de la Conselleria de Treball per uns cursos que no realitzaven i part dels diners van acabar a les arques d'Unió entre el 1994 i el 1999, quan els democristians dirigien el departament.

Andsa, Ceifsa i Teosa, filials de Ceisa, grup andorrà propietat de Pallerols i la seva esposa, van rebre en els sis anys investigats gairebé 9 MEUR, tot i que tenien informes desfavorables d'algunes delegacions territorials de la Conselleria. Segons el ministeri públic, les empreses de Pallerols rebien un "tracte més favorable i menys rigorós" que altres empreses similars en aspectes com la justificació documental d'alumnes o despeses.

Es dedicaven únicament a impartir cursos de formació ocupacional, i tots els seus ingressos depenien de les subvencions de Treball. Lluís Gavaldà i Dolors Llorens eren els principals responsables d'atorgar les subvencions, que el conseller Ignasi Farreras (UDC) simplement firmava. Pallerols rendia comptes periòdicament amb Vicenç Gavaldà i Santiago Vallvé i per això anotava tots els diners que pagava a UDC.

El mecanisme per inflar els pressupostos, i per tant les subvencions, consistia en que les tres empreses, amb seu i administració conjunta, "importaven" material didàctic de la seva matriu andorrana, cosa que els permetia deduir l'impost de societats. Mentre que en empreses similars el cost del material didàctic suposava el 4,48% del total subvencionat, en les empreses de Pallerols arribava fins el 50,08%. De fet, entre el 60 i el 65% de les subvencions rebudes per aquestes empreses s'hauria dedicat a pagar a la seva matriu i un 12,53% serien serveis realitzats entre les filials. A tot això, s'afegeix que s'impartien cursos amb menys alumnes dels que oficialment constaven i que alguns ni s'arribaven a fer.

Ordinadors, mobles i nòmines

Gairebé 200.000 euros van servir per sufragar la compra de mobles i material d'oficines per seus d'UDC a Girona, Vilanova i la Geltrú i el barri de Sants de Barcelona, o el Centre Cultural Gitano de la Mina, gestionat per Lluís Gavaldà. Les empreses també van pagar la nòmina de persones que exclusivament treballaven en tasques administratives i de gestió per a Unió, tot i que aquestes no estaven imputades perquè no s'ha pogut acreditar que coneguessin la procedència il·lícita de les seves nòmines.

El pacte judicial ha evitat un llarg procés que havia de durar fins l'abril i que havia de portar a l'Audiència de Barcelona testimonis com els del conseller de Treball d'aquells anys, Ignasi Farreras, i Enric Millo, actual diputat del PP al Parlament i aleshores dirigent d'UDC a Girona. També haurien d'haver estat citats policies andorrans i inspectors d'Hisenda, i podrien haver declarat Josep Antoni Duran Lleida i els exconsellers Antoni Isaac i Lluís Franco, a més del diputat d'UDC al Congrés Josep Sànchez Llibre.

Men?ame