La CUP irromp en el parlament amb tres diputats

  • David Fernàndez diu que seran 'el cavall de Troia de les classes populars'

VilaWeb
Redacció
25.11.2012 - 23:32

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Barcelona ha fet guanyar a la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) 3 actes de diputats cosa que permet que per primera vegada aquesta força entri al Parlament. El cap de llista per Barcelona, el periodista David Fernàndez, ha obtingut l’acte de diputat conjuntament amb Georgina Rieradevall i Joaquim Arrufat, els candidats números dos i tres de la llista de la demarcació de la capital catalana. La CUP no s’havia presentat mai a unes eleccions al Parlament i l’únic referent per comparar vots són els comicis municipals del 2011 quan va obtenir un total de 65.376 vots. En aquestes eleccions al Parlament la CUP, amb el 97% de l’escrutini, ha sumat més de 120.000 vots amb prop del 3,5% del vot.

La candidatura de la CUP a les altres demarcacions de Girona, Tarragona i Lleida no ha obtingut representació parlamentària, tot i haver superat en cada una de les demarcacions el 3% dels vots. En el cas de Girona el percentatge de vots obtingut ha superat el 4%.

David Fernàndez diu que la gent ha esgotat la paciència amb un model polític que fa ‘que guanyin sempre els mateixos’ i ‘sempre paguin els mateixos’. Fer front a la partitocràcia i la corrupció, i la construcció d’una democràcia real amb propostes de la societat són alguns dels punts d’acció. A més, com a independentistes, els representants de la CUP han dit que eren oberts a qualsevol proposta ‘seriosa i ferma’ sense caure en ambigüitats respecte la convocatòria d’un referèndum per a la independència.

Fernàndez considera un avenç per a la CUP l’entrada al parlament, però ha cridat a la prudència. Preguntat sobre si la candidatura se sentia identificada amb Bildu, ha dit que eren dues realitats diferents amb model propi, i ha apuntat que la filosofia de la CUP es basa en una esquerra independentista ‘que ja patia fa quaranta anys la repressió per part del franquisme’.

Trajectòria

Tot i els precedents d’alternatives d’esquerres i nacionalistes participades per persones que van decidir impulsar la Candidatura d’Unitat Popular, el naixement d’aquest moviment polític fixa la seva primera aparició com a CUP en les eleccions municipals de l’any 2003, quan per primer cop es presenten diferents candidatures a diverses localitats catalanes amb un programa marc sota les sigles CUP.

No obstant això, les eleccions de l’any 2007 suposen la primera irrupció amb resultats rellevants. En aquelles eleccions, les llistes de la CUP van ser votades per 16.191 persones, el 0,56% de l’electorat de tot Catalunya, cosa que va permetre que aquest candidatura obtingués 20 regidors, dels quals 16 eren a ajuntaments de comarques de Barcelona, 2 de Girona i un a Lleida i Tarragona, respectivament.

L’última participació en unes eleccions de la CUP es va registrar en les eleccions municipals del 2011, quan aquesta candidatura va obtenir 65.376 vots, el 2,28% del cens. Amb aquest resultat, el nombre de vots en quatre anys va suposar un creixement de més del 300%. Amb aquest resultat del 2011, 72 regidors van obtenir acte de regidor en les comarques de Barcelona, 20 en localitats de Girona, 7 a les comarques de Lleida i 5 a Tarragona.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any