06.11.2012 - 13:16
La societat civil gallega s’ha mobilitzat per donar suport al dret de decidir de Catalunya. Més de 200 professionals i personalitats de Galícia han signat el manifest ‘Pel dret de decidir’, en solidaritat amb el procés català per decidir si Catalunya ha de ser un estat independent. La iniciativa popular es va posar en marxa ahir mitjançant internet. Escriptors, periodistes, professors de les tres universitats, sindicalistes, entre més col·lectius, han signat i donat suport el procés.
El manifest sorgeix com a reacció al manifest de tres-cents professionals i intel·lectuals espanyols, i diu que l’oposició a la política d’Artur Mas no pot servir de pretext per oposar-se al dret de decidir dels catalans, i els demana que reconeguin que el context en què es va fer la transició va impedir un plantejament federal com el que ara defensen els signants del manifest. També diu que les nacions que hi ha a l’estat espanyol estan plenament legitimades per emprendre el camí del dret de decidir, perquè la via del reconeixement plurinacional de l’estat s’ha exhaurit. I alerten ‘d’una involució democràtica impulsada per crides com aquesta, legitimant l’estat espanyol a reprimir l’expressió de la voluntat de la societat catalana’.
Alguns dels signataris són Ana Miranda (eurodiputada del BNG), Belén Quintáns (productora de teatre), Carlos Taibo (professor), Cesáreo Sánchez Iglesias (poeta), Dionisio Pereira (historiador), Elvira Souto (activista), Francisco Pillado (editor), Henrique Harguindey (traductor), Lois Diéguez (escriptor), Luís Bará (professor i regidor), Manuel Mera (sindicalista), Manuel Monge (sociòleg), Marga Romero (escriptora), Marta Dacosta (escriptora i sindicalista), Néstor Rego (professor), Rafa Vilar (escriptor), Teresa Moure (professora), Uxío-Breogán Diéguez (historiador), Xabier Queiruga (editor), Xoán Carlos Garrido (professor), Xoán Costa (professor), Xosé-Henrique Costas (professor) i 200 persones més.
Avui mateix l’escriptor gallec Suso de Toro ha publicat un article al Diario.es en què critica que els intel·lectuals espanyols vegin una realitat diferent a la catalana, i es demana per què no van alçar la veu quan hi va haver campanyes de desprestigi contra Catalunya o quan es va retallar l’estatut.
