07.09.2012 - 06:00
L’àmbit internacional és una part important de tots els fulls de ruta que es tracen per a la independència de Catalunya. El Col·lectiu Emma ja fa uns quants anys que dedica els seus esforços a mirar d’influir tant com pot en la imatge i el relat del cas català dels mitjans internacionals. Però també han desplegat una acció diplomàtica per obrir el camí de la construcció del futur estat català. Per parlar de tot això i de quina pot ser la mirada internacional de l’Onze de Setembre, hem parlat amb un dels impulsors del col·lectiu, Salvador Garcia-Ruiz, economista i col·laborador habitual de VilaWeb.
–Com tenim els preparatius del reconeixement internacional del futur estat català?
–El reconeixement internacional s’aconsegueix, en bona part, quan el govern proclama l’estat català o diu que vol proclamar-lo i que inicia el procés. Des de la societat civil tan sols podem explicar que hi ha un grup de gent, que potser no és encara majoria (perquè si ho fos, el govern potser faria el pas) que aspirem a tenir un estat propi. A tot el món saben que hi ha una realitat nacional que és Catalunya, que actualment té alguns problemes i un desig d’obtenir més autogovern, però poca cosa més.
–No ho sap, el món, que volem ésser un estat d’Europa?
–Que volem ésser un estat no ho ha explicat aquell a qui correspon explicar-ho: el govern. Des de la societat civil s’han fet esforços. Però malgrat que ens escolten, pregunten i s’interessen, al final ens acaben dient: ‘I d’això què en pensa, el vostre govern?’ Per tant, la societat civil pot fer més passes i continuar empenyent per obrir camí, però al final qui ho ha de rematar és el govern.
–Quin missatge envia el govern?
–Simplificant molt, considerem que el govern pot fer dues coses. Primera: explicar que som la Padània espanyola. És a dir, una regió espanyola rica maltractada fiscalment que vol més diners, gestionar els seus impostos i contribuir menys a la solidaritat. Segona: explicar que som Escòcia. És a dir, que volem ser un estat i que hem iniciat el procés. I actualment el govern explica al món que som una realitat nacional, però sobretot administrativa, maltractada fiscalment i que volem un tracte més just dins d’Espanya. No es projecta ni el conflicte ni el cas català, sinó un afer intern espanyol.
Podria fer el model d’Escòcia fent servir el tema de la transició nacional. Jo no sé què vol dir això exactament, però potser ho sabrien explicar al món d’alguna manera. Permetria transmetre la necessitat de gestionar els nostres impostos no tan sols en clau financera, sinó en clau de construcció nacional. El govern ara mateix no està explicant al món que volem ser un estat.
–Aprecieu un canvi en el tracte a Catalunya de la premsa internacional?
–Abans de respondre cal dir que la imatge que Catalunya té al món és molt bona. Som una nació dinàmica, emprenedora, creativa… El problema era quan parlaven de nosaltres com a subjecte polític. La premsa aprofitava uns estereotips que arribaven bàsicament des de Madrid. Fa un parell d’anys s’acusava els catalans de voler sempre més autonomia, de voler més diners i de perseguir el castellà. Aquests tres temes s’han anat treballant i ara surten poc. Darrerament, Madrid ha acusat les autonomies de tots els mals de la crisi per aprofitar per recentralitzar. Això s’ha pogut contrarestar i ara podem llegir articles i editorials del Financial Times que denuncien les maniobres de Rajoy. També es comença a parlar del dèficit fiscal català i es mostra més comprensió per les demandes dels catalans.
–Com actua el Col·lectiu Emma?
–Fem tres coses. Acció reactiva: respondre públicament o en privat quan hi ha un article que parla de Catalunya. Acció proactiva: quan hi ha algun esdeveniment o fet sensible i remarcable, fem arribar un comunicat a tots els periodistes i mitjans internacionals. Aquest va ser el cas de l’Àlex Fàbrega i els insults i amenaces per les seves declaracions a les Olimpíades. Acció diplomàtica: fem trobades en persona i discretes amb periodistes i persones influents a nivell internacional per explicar-los la realitat catalana, saber què els preocupa i presentar-los gent d’alt nivell d’aquí que els ho pugui respondre.
–Quins són els agents internacionals més importants de tenir treballats?
–A nivell de premsa, ens preocupa especialment el tractament dels mitjans anglosaxons: el Financial Times, el New York Times, el Wall Street Journal, The Economist, The Guardian… Pensem que cal intentar influir la premsa anglosaxona prioritàriament, però mirem també d’actuar amb la premsa francòfona i germànica.
A nivell de cos diplomàtic, han de conèixer la realitat aquelles potències que tard o d’hora hauran de reconèixer l’estat català. Però sovint, quan parlem amb ells, ens diuen que és la primera vegada que hi va gent amb vestit i corbata i d’un cert prestigi (no per nosaltres, sinó per la gent que ens hi acompanya). Aquest esforç d’explicar la voluntat de ser un estat potser l’haurien de fer altres instàncies, com el govern.
–Com valoreu les paraules de Barroso sobre la independència de Catalunya?
–Són positives, sí, però evidenciaven una realitat que alguns fa molts anys que la diem. Això és que, el dia que vulguem ser un estat, ens haurem d’acollir a la legalitat internacional. Té més valor pel component de normalitat que dóna que no la novetat. Ara bé, que ho hagi dit no ens fa les coses més fàcils. El reconeixement internacional demana molta feina i una feina molt complexa. Cal que ens hi posem aviat perquè serà el gran repte de l’estat català si l’assolim.
–El món ens estarà mirant l’Onze de Setembre?
–No. El món no ens estarà mirant. Nosaltres hem de procurar que ho faci. I que quan ens miri s’emporti una imatge positiva. Però el món no està gens pendent de Catalunya. Li preocupa la situació financera de Catalunya quan aquesta desestabilitza Espanya. És en aquest context que sortim als mitjans internacionals. El món no n’espera res, de l’Onze de Setembre, i, per tant, els hem d’explicar que és la nostra diada nacional i hem de procurar dimarts fer un bon paper.
–Què els expliqueu?
–Que mentre que el 2010 la gent protestava contra un atac de Madrid, aquest cop la gent es manifestarà per reclamar al propi govern que faci un pas endavant cap a la independència. Des d’una perspectiva internacional, hem de tenir clar que la manifestació és molt important, però el que compta són les eleccions, el parlament i el govern. Per tant, l’èxit de la manifestació no serà tant el nombre de gent que hi vagi com la capacitat que tingui d’influir el nostre govern.
