22.06.2012 - 10:03
No sé pas si la reivindicació de la figura de Jules Ferry figurava entre les promeses electorals d’Holande, però, com tothom n’està al corrent, això és el que va fer en la seva presa de possessió.
Si a Holande li feia nosa el passat colonialista de Ferry, és lògic, doncs, que la seva lloança anés dirigida a la seva vessant de creador de l’escola laica, obligatòria, gratuïta i hexagonal, on parlar en català es castigava igual que dir paraulotes.
La inscripció “Soyez Propes, Parlez Français”, que encara es pot veure a les parets de l’antiga escola d’Aiguatèbia, és una resta arqueològica del llegat Ferry .
D’altra banda, és obvi que ningú que no sigui un cap hexagonal franco-francès no pot pas afirmar seriosament que la llengua francesa és la millor del món i l’única que possibilita desenvolupar una activitat cultural.
En conseqüència, cal considerar demostrats els temors de Joan-Pere Pujol que François Holande ha arribat a l’Elisi per conservar i defensar el tradicional règim jacobí.
Doncs què s’hi fa si no a l’Elisi, que, com tots hauríem de tenir clar, és el Temple del culte a la deessa Marianne.
M’imagino que cada nou papa deu haver accedit al Vaticà per conservar i defensar el llegat de l’Església Catòlica.
Nicolas Sarkozy, que considerava la ratificació de la Carta com un acte de desamor a França, va perdre però és innegable que va obtenir el suport de milions de francesos, i, a més, personatges com ara Jean Luc Mélenchon o Marine Le Pen podran ser minoritaris però, de cap manera, marginals.
Per tot això, jo no sols comprenc que Holande no s’afanyi gaire a ratificar la Carta europea sinó que, més aviat, m’estranya que en el seu primer dia com a president no hagués estès la seva reivindicació a l’Abbé Grégoire, un precedent sense el qual no podria haver existit Jules Ferry i que, segurament, hauria aplaudit les seves declaracions sobre la llengua francesa.
Creien els francesos de 1700 que l’ús del català als Comtats de Rosselló i Cerdanya era una ofensa a la dignitat de la nació francesa?
Amb tota seguretat, podem donar per fet que a Lluís XIV, que es considerava titular d’un poder d’origen diví, no gaire li deurien importar les opinions dels seus súbdits; ell era l’amo i prou.
Ara bé, si François Holande ha arribat a l’Elisi ha estat per la voluntat de la majoria dels francesos, els quals en matèria de llengua ja ens podem figurar com pensen, perquè, en cas contrari, ja en faria de temps que França hauria ratificat la Carta europea de les llengües.
Així doncs, no critico pas Holande per ser un jacobí tronat o un cap hexagonal patètic, sinó que, més aviat, em sembla obvi que no hauria arribat on ha arribat si no complís aquestes dues condicions.
Per tant, mentre les comarques del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i part de la Cerdanya constitueixin el departament dels Pyrénées-Orientales, el català no podrà beneficiar-s’hi ni tan sols de les engrunes de la Carta europea de les llengües minoritàries.
I compte, que als Països Catalans el català no és pas una llengua minoritària sinó minoritzada, que és diferent.
Xavier Deulonder i Camins (16-6-2012)
deulonder@mesvilaweb.cat
