Els conservadors retallen la distància amb l’esquerra radical a les enquestes a Grècia

  • La coalició de l'esquerra radical adverteix que Grècia podria deixar de pagar el deute extern 'unilateralment'

VilaWeb
VilaWeb
Redacció
19.05.2012 - 17:50

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Les dues últimes enquestes publicades avui pronostiquen un empat tècnic entre la Coalició de l’Esquerra Radical (Syriza) i el partit conservadro Nova Democràcia, que es consoliden com les dues principals forces polítiques de Grècia. El sondatge de Metron Analysis augura que Syriza serà la més votada amb un 20,8% dels vots, contra el 19,7% de Nova Democràcia. L’altre, de MRB, situa ND al capdavant amb un 20,1% per un 19,6% de l’esquerra radical.

Alexis Tsipras, líder de la coalició de l’esquerra radical Syriza i candidat a presidir el nou govern grec aquest mes de juny, ha defensat la permanència a l’euro. Però adverteix que si els socis europeus tallen unilateralment el finançament, Grècia podria prendre mesures també unilaterals, com ara declarar la suspensió de pagaments. Tsipras ha indicat que si Grècia deixa de pagar el deute extern, el seu país pot pagar perfectament els sous a funcionaris i pensionistes, i ha insistit en la necessitat d’adoptar mesures per reduir la despesa militar, acabar amb el malbaratament i la corrupció i adoptar mesures contra l’evasió fiscal de les rendes més altes.

Precisament ahir el president del Parlament Europeu, el socialista alemany Martin Schulz, va amenaçar Grècia recordant que l’incompliment de l’acord pactat amb la UE sobre el rescat financer ‘tan sols pot conduir Grècia a la sortida de l’eurozona’. ‘Els que no accepten el memorandum però volen quedar-se a la eurozona tenen una esparança falsa’, va dir Schulz sense citar especificament la coalició de l’esquerra radical, Syriza, i va afegir: ‘Prometen alleujament, però conduiran el país a la destrucció’.

La Comissió Europea va desmentir que estigui treballant en un pla de contingència per a la sortida de Grècia de l’euro, si bé és cert que en els últims dies tant el seu president, José Manuel Durao Barroso, com l‘eurocomissari d’Afers Econòmics i Monetaris, Olli Rehn, han deixat clar que no rebaixaran les exigències a Atenes a canvi del rescat de 130.000 milions d’euros.

Per la seva banda, la cancellera alemanya, Angela Merkel, va suggerir també ahir fer un referèndum ‘per saber si els grecs volen continuar a la zona euro’, segons que va informar el govern en funcions grec. Però fonts oficials alemanyes van desmentir ràpidament que Merkel suggerís aquesta idea.

Christine Lagarde, presidenta del Fons Monetaria Internacional (FMI), havia avisat dimecres que la seva institució està ‘tècnicament preparada’ per a qualsevol escenari, perquè és la seva feina, al mateix temps que havia advertit que una hipotètica sortida grega de l’eurozona seria ‘extremadament costosa’, i ‘no només per a Grècia’.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any