10.03.2012 - 06:00
El bèlit (o boli, bòlit, beiro…, o pic i pala, escampilla, xulla, segons la contrada) és un joc de carrer tradicional que, amb algunes variacions, es practica, o s’ha practicat, en molts països del món, de l’Àfrica a Amèrica, passant per l’Àsia i Europa. Als Països Catalans feia part del divertiment de les classes populars, però, com tants altres elements de la nostra tradició cultural, s’havia anat perdent com a proposta de lleure i ja no era sinó un record d’infantesa de gent gran. Però des del 2005 hom intenta recuperar-lo amb un campionat a Girona: avui en comença el vuitè, amb divuit equips.
Divuit equips
La lliga d’enguany té un rècord de participants, divuit, dividits en dos grups. La majoria ja tenen experiència en la competició, com Los Primos (campions vigents), els Taronges, Can Barraca i Obèlit, a més de Mosquetes Mortes, Desibèlits AEPC, Casanova Team, els Bons, Límit 7, Belitaires, el Forn (antic CupdeCana), Mitja Cana Val i Nembreguan. Les novetats gironines d’enguany són tres: Esplai Sant Narcís, la Família i Construccions Cañi. I del Barcelonès hi participen aquesta vegada dos equips: el Casus Bèlit de Sants, molt actiu, tot i un sol any de vida, i un nou combinat constituït per gent de l’Hospitalet, Horta i l’esquerra de l’Eixampla, anomenat Belinqüència.
Els equips jugaran al camp de bèlit del barri de Sant Narcís de Girona cada cap de setmana, fins el mes de maig, que és quan es jugarà la final.
La recuperació del bèlit a casa nostra va començar justament en aquest barri de Girona, on el joc es va mantenir viu al carrer fins les dècades del 1970 i del 1980. El 2004 se’n va parlar durant la Festa Major de Sant Narcís i l’any següent ja se’n va organitzar un campionat, que vol servir tant per a fer conèixer el bèlit a les noves generacions com per mantenir-lo com a joc tradicional i, al capdavall, perquè els participants i simpatitzants ho passin bé.
Al món
El bèlit és un joc que fins fa ben poc era popular entre la mainada i no tan mainada de Catalunya i del País Valencià. Però, amb més variants o menys, es practica més enllà del nostre país. A Galícia, per exemple, hi ha un joc semblant dit bilharda o estornela, i fins i tot hi ha una lliga nacional. A Euskal Herria s’anomena de txirikila i a Itàlia, lippa. Liriu és el nom que rep a Astúries, kibbel-kabbel a Alemanya i tip-cat o piggy a Anglaterra, Escòcia, als EUA i a Irlanda. A les Filipines, en diuen syatong i a l’Índia i al Paquistan, gilli-danda.
