L’excursionisme valencià assumeix la flama de la llengua

  • El Centre Excursionista de Castelló lliura al monestir de Montserrat la flama del català, després d'haver-la passejada per tot el País Valencià

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Redacció
20.02.2012 - 00:45

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La Renovació de la Flama de la Llengua Catalana, una acció reivindicativa que expressa la voluntat de mantenir la llengua i que cada any organitza una entitat excursionista de casa nostra, va consumar-se ahir per quaranta-tresena vegada al Monestir de Montserrat. Enguany, coincidint amb el vuitantè aniversari de les Normes de Castelló, el Centre Excursionista de Castelló n’ha portat l’organització.

Des del 29 de gener, quan es va encendre la flama a Prada de Conflent, on és enterrat Pompeu Fabra, el símbol de la unitat lingüística ha viatjat fins a Castelló, on la van rebre el batlle de la ciutat, Alfons Bataller (PP), i el rector de la Universitat Jaume I, Vicent Climent. Posteriorment ha recorregut uns quants cims i municipis del País Valencià.

La flama va ser rebuda ahir a la basílica de Montserrat pel pare abat, Josep M. Soler. L’acompanyaven autobusos arribats des de Castelló, grups de dolçainers i excursionista arribats d’arreu el país que portaven una senyera quilomètrica. Al patí interior del monestir el president del Centre Excursionista de Castelló Guillem Palomo va encendre la lampada on la flama viu durant tot un any. Posteriorment en la sala d’actes, plena de gom a gom, han intervingut també Vicent Pitarch, el pare Josep Miquel Bausset, el president del CE de Castelló, Guillem Palomo, i el director de VilaWeb, Vicent Partal (àudio). També s’hi ha va fer una interpretació musical a càrrec de Pep Martí i del Cor Veus Atrevides.

Pompeu Fabra, abans de morir a Prada el dia de Nadal de 1948, va encomanar moralment a la Unió Excursionista de Catalunya la missió de mantenir viva la flama de la llengua, a l’ordenació i a l’enaltiment de la qual havia dedicat la vida. L’excursionisme del país, doncs, va instituir la festa de la flama de la llengua catalana, l’any 1968, en homenatge a Fabra, lingüista i excursionista. En les normes ‘fabrianes’ es van basar, més tard, les Normes Ortogràfiques de Castelló, signades l’any 1932 a la ciutat i adaptades a les particularitats del parlar occidental.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any