Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dissabte  07.01.2012  06:00

Autor/s: Montserrat Serra

Rafel Nadal: 'No he fet xafarderia familiar'

Amb l'obra autobiogràfica 'Quan érem feliços' ha guanyat el 44è Premi Josep Pla

Men?ame
 

El periodista Rafel Nadal (Girona, 1954), ex-director de El Periódico de Catalunya i germà del polític Joaquim Nadal (Twitter), ha guanyat el 44è Premi Josep Pla de prosa que convoca l'editorial Destino. L'obra, 'Quan érem feliços', de to memorialístic, és una successió de proses curtes sobre records d'infantesa i de joventut. El guanyador ha explicat: 'El primer record, la primera imatge que tinc de la meva vida, és una vegada que vaig passar una nit tot sol, tancat a la pastisseria Puig de Girona. Devia ser pels volts de Nadal, perquè la pastisseria era plena de torrons i a l'aparador hi havia motius del tió. Amb aquest primer record comença aquesta història real, que podríem dir que és una novel·la autobiogràfica.'

Continua Nadal: 'El llibre narra les peripècies d'una família de dotze germans de la Catalunya de la postguerra i dels anys seixanta i setanta: el barri vell de Girona, la platja de la Fosca, el mes de setembre a pagès, els cinc anys d'internat... Vull fer una aproximació a la vida de la burgesia de província.'

Més: 'Volia retratar aquesta burgesia que s'ha anat extingint i diluint en les classes mitjanes del país. La petita burgesia ha anat desapareixent, però ho ha fet d'una manera lenta i natural, d'una manera volguda fins i tot. I una part de la meva generació ha participat en aquesta extinció. Però això no és incompatible amb la nostàlgia d'aquell món que ja no és.'

És un relat completament autobiogràfic o hi introdueix elements de ficció? 'És un relat autobiogràfic, però no té una voluntat historicista. He tocat allò que havia de tocar al servei de la narració.'

L'obra té un interès extraliterari perquè els Nadal Farreras són una família important de Girona i el seu germà, Joaquim Nadal, en va ser batlle del 1979 al 2002, a més de conseller a l'època del tripartit i és dirigent del PSC. Sobre aquest interès extraliterari Rafel Nadal comenta: 'He explicat la història sense manies, però no he fet xafarderia familiar. Pretenc anar més enllà de la meva família, explicar una època. És clar que tenir germans coneguts introdueix en la història algunes tensions, però no m'hi he entretingut, només són el paisatge.'

'Quan hi ha dotze germans a casa, tens unes normes rígides de funcionament en els àpats, per exemple, però després tens molts espais de llibertat, en els quals vas descobrint unes altres coses que passen en la societat, en una època, el franquisme, en què ens havien amagat la guerra i moltes coses. Vivíem al si d'una família extremadament religiosa, de l'Opus… Però aquests espais de llibertat són el descobriment del sexe, de la política, i d'una fugida al final a París per fer de corresponsal dels primers diaris en què vaig col·laborar. I aquí s'acabaria el llibre, si no fos per la mort del meu germà Toni, que ens va marcar i que ocupa un gruix important del llibre.' 

'Explico el relat des d'una mirada infantil, ingènua a voltes, rebel adés, gairebé sempre feliç, fins que un dia arriba una tramuntanada que ens tomba, quan el nostre germà Toni s'ofega a la platja de la Fosca.'

L'any passat, Rafel Nadal va publicar el llibre 'Els mandarins. Pujol, Maragall, Montilla, de la Rosa, Prenafeta i la família reial entre d'alt' (Columna), una galeria de retrats de personatges en què dóna la seva visió personal d’unes figures poderoses amb qui ha passat estones llargues i intenses.

Ara amb aquest nou llibre vol fer un pas més en el camp de la literatura: 'Tenia moltes ganes de llançar-me a la literatura. Amb 'Els mandarins' vaig fer una primera aproximació literària, però ara volia fer una obra més ambiciosa. I vaig pensar que es podia donar més força al text escrivint sobre un tema que coneixes bé i que t'és a prop.'

Sobre el pas del periodisme a la literatura, comenta: 'Aquests darrers anys el periodisme s'ha tornat massa rígid, em penso; li falta una mica de literatura. En el futur s'haurien d'acostar el periodisme i la literatura. En periodisme s'haurien de publicar històries amb context, profunditat psicològica dels protagonistes, etc.'

I acaba: 'Espero que els meus pares i germans rebran amb bon humor el fet que els hagi fets servir per narrar aquesta història, sense que els l'hagi explicada gaire. Alguns n'han llegit algun fragment, però cap no l'ha llegida sencera encara.'

Pombo s'enduu el Premi Nadal

'El temblor del héroe' d'Álvaro Pombo ha estat el guanyador del 68è Premi Nadal. Pombo diu que la seva novel·la versa sobre la manca de substància humana. Al final de la conferència de premsa va fer aflorar aquesta idea: mentre jo em dedico a dibuixar uns personatges desarrelats, Rafel Nadal fa la contrària, explica l'arrelament. Envejo els personatges que tenen arrels. Jo només tinc un pis i tinc memòria'. I va afegir: 'M'interessa molt aquesta situació, perquè són dues dimensions de la realitat.'

Men?ame