24.10.2011 - 12:02
Quar Molas Fornell (29 anys) ha estat mestra a l’escola la Bressola, l’escola en català a Perpinyà. Aquesta enginyera agrícola de Merlès va decidir passar un any a la Catalunya Nord per conèixer aquest territori de primer mà, allà va ser la mestra d’un grup de nens d’entre 2 i 5 anys. Per ella ha estat l’experiència que buscava. LaRella en publica l’entrevista al número 289.
Què són les escoles Bressola?
És un grup d’escoles privades amb immersió lingüística en català a la Catalunya Nord. Actualment hi ha set escoles de primària i una de secundària, en total sumen més de 700 alumnes.
Per què vas anar a treballar-hi?
Un conegut hi treballava, em va parlar de l’experiència i vaig pensar que era una opció interessant, sobretot per l’experiència d’anar a viure un any a Perpinyà.
Totes les Bressola són a Perpinyà?
Hi ha set escoles a la Catalunya Nord, a Perpinyà n’hi ha dues, l’escola de Sant Galdric, és on vaig treballar i la més gran amb 160 alumnes, i l’escola del Vernet. A la mateixa comarca del Rosselló també hi ha les escoles de Sant Esteve del Monestir, el Soler i Nyils. A la Cerdanya hi ha l’escola de Càldegas i al Conflent n’hi ha una a Prada. L’escola Arrels de Perpinyà és pública i també s’hi ensenya català, va néixer d’una escissió de la Bressola.
L’ensenyament en català s’acaba amb l’escola?
La mateixa Bressola té un institut de secundària a Perpinyà, porta el nom de Pompeu Fabra. Altres instituts i la Universitat de Perpinyà també ofereixen l’assignatura de català, aquestes opcions però són a tall de pinzellada.
Quin tipus de pares decideixen portar els nens a la Bressola?
Hi ha dues vessants, primer la gent que els hi porta per tema lingüístic, pel català i per la cultura catalana, famílies que els seus avis parlaven català o bé famílies que un dels pares és de cultura catalana. Per l’altra banda hi ha gent que hi porta els nens pel projecte educatiu, és com una escola rural dins la ciutat, és a dir, com algunes escoles del Lluçanès que hi ha nens de diferents edats dins una mateixa classe, els alumnes més gran ajuden els petits.
Per què creus que hi ha aquesta demanda per aprendre el català?
El català no s’usa al carrer d’una manera majoritària però hi ha interès en recuperar la cultura catalana.
Els avis d’alguns nens parlaven català.
Sí, l’Estat francès va treballar dur per eliminar les llengües minoritàries com el català, l’occità o el bretó, el seu lema era: Sigues educat, parla francès. Parlar català era considerat de persona poc culte i poc instruïda. Per això les generacions més joves no el palren, no es va transmetre.
La Bressola va néixer fa més 30 anys…
L’any 1976 un grup de pares van decidir crear una escola en català, hi havia set alumnes i les classes es feien a casa d’un dels pares. Al principi l’escola semblava una utopia però amb els anys va anar creixent i en la darrera dècada s’ha passat de tres a set escoles.
Al carrer en què parlaves?
En francès, a vegades provava de parlar en català a veure què passava i hi havia gent de tot, alguns el saben però no el parlen perquè pensen que no el dominen i els hi fa vergonya. El col·lectiu gitano sí que parla català, ells l’anomenen petuès.
Hi ha famílies gitanes a l’escola?
A l’escola on jo treballava no, i crec que a les altres tampoc, suposo que ells no els fa falta ja que aprenen el català a casa.
Quines tradicions s’expliquen a la Bressola?
Les tradicions catalanes. A la tardor la castanyada, per Nadal fem cagar el tió i també celebrem el Sant Jordi i el Sant Joan.
Hi ha oferta cultura en català?
Altres entitats de la Catalunya Nord aporten iniciatives de cultura catalana, com per el Correllengua que es farà el 5 de novembre. També hi ha el Casal Català Jaume I, la Llibreria Catalana, Ràdio Arrels, el col·lectiu Joan Pau Giné que promociona músics que inclouen el català en el seu repertori. A Baó, hi ha l’associació Aire Nou de Baó amb els Castellers Falcons del Riberal, sorollosos, Bruixes i Diables i és l’associació que junt amb el Casal promouen actes lligats amb la cultura catalana.
