Un emotiu concert al Palau de la Música, en homenatge a Pau Casals

  • El Cor Jove dels Països Catalans, el Cor Jove de l'Orfeó Català, el Cor de Noies de l'Orfeó Català i l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans interpreten l'Himne de les Nacions Unides

VilaWeb
Redacció
15.09.2011 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El Palau de la Música catalana es va omplir ahir per retre homenatge a Pau Casals, en ocasió del quarantè aniversari de l’Himne a les Nacions Unides (ONU), que el mestre va estrenar a Nova York el 1971, quan li fou lliurada la Medalla de la Pau de l’ONU, i del cinquantè aniversari del concert que va oferir a la Casa Blanca davant J. F. Kennedy. El Cor Jove dels Països Catalans, el Cor Jove de l’Orfeó Català, el Cor de Noies de l’Orfeó Català i l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans hi van interpretar l’Himne de les Nacions Unides, just abans del discurs de la vídua del violoncel·lista, Marta Casals. Aquesta va recordar la trajectòria del seu marit, la defensa irrenunciable de la catalanitat i de la pau, i va llegir la correspondència entre Casals i el president dels Estats Units, J. F. Kennedy, i amb U Thant, aleshores secretari general de l’ONU (vídeo de la interpretació de l’himne i el discurs de Marta Casals íntegres). Aquesta correspondència revela els detalls de la composició de l’himne. La vídua, finalment, va agrair la celebració de l’acte i va assegurar que el seu marit s’hauria emocionat amb la interpretació que havien fet les corals catalanes, dirigides per Salvador Brotons.

L’homenatge, preparat per la Fundació Pau Casals, va reproduir també el concert que el músic havia fet, el 1961, a la Casa Blanca. Se’n van encarregar tres músics de gran prestigi: el violoncel·lista Miklós Perényi, deixeble de Casals, el pianista András Schiff i la violinista Yuuko Shiokawa.

En acabat el president de la Generalitat va cloure l’acte amb un discurs en què va qualificar de ‘nit gairebé màgica’ l’homenatge. Va dir que, d’homes com en Casals n’hi havia molt de tant en tant, i que el seu valor ‘com a testimoni i com a exemple per a tanta i tanta gent’ era, malauradament, poc habitual.

I va reblar, després de citar unes paraules de l’escriptor Thomas Mann, que havia aplaudit la ‘dignitat de Casals pel bé de la humanitat: ‘La fràgil Catalunya sempre ha necessitat persones que salvessin la seva dignitat; va ser el cas de Pau Casals.’

El violoncel de Pau Casals torna a sonar a Barcelona setenta-tres anys després

Mas va demanar, al final, que el públic acompanyés a peu dret ‘El cant dels ocells’, tocat pel violoncel·lista Perényi amb el mateix instrument que Casals havia fet servir a Nova York. Aquest violoncel, que Casals tocava des del 1915, no s’havia sentit a Barcelona des del 19 d’octubre de 1938, en un concert benèfic de Casals en favor de les víctimes infantils de la guerra, gairebé quan les tropes franquistes eren a les portes del Principat. ‘Aquest violoncel és la veu de Casals’, va dir ahir la vídua a la fi del seu discurs. Acabada la cançó, interpretada sense gens d’amplificació, Perényi va deixar l’instrument a terra en senyal d’homenatge, i el Palau, ple a vessar, va aplaudir llargament a peu dret (vídeo de la interpretació de ‘El cant dels ocells’).

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any