La intervenció del BCE atenua l’atac dels mercats contra Itàlia i Espanya

  • Les borses moderen pèrdues en una altra jornada negativa · La UE admet per primer cop una possible fallida parcial de Grècia · El Banc Central Europeu i la Xina podrien estar comprant deute per a frenar el càstig

VilaWeb
VilaWeb
Redacció
12.07.2011 - 18:16

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El Banc Central Europeu (BCE) s’ha vist obligat a intervenir en els mercats secundaris de bons per frenar el contagi dels problemes de deute sobirà d’Espanya i d’Itàlia i, segons els rumors del mercat, pot estar comprant bons d’aquests països, juntament amb Grècia i Portugal. Aquesta intervenció ha provocat un fort descens de la prima de risc de les economies dels països amb més dificultats de la zona euro.

La borsa italiana ha aconseguit remuntar les pèrdues, que han arribat al 4%, i ha tancat en positiu, un 1,28%. L’Íbex 35 no s’ha salvat dels números vermells, però la caiguda del 0,69% és més petita que les dels últims dies.

La prima de risc espanyola ha arribat aquest matí a marcar un màxim de 375 punts bàsics, però al tancament de la borsa ha quedat en 315 punts, per sota del tancament d’ahir. L’ascens de la prima de risc espanyola ha estat acompanyada aquest matí per la italiana, que posteriorment també s’ha atenuat i ha acabat tancant a 285 punts bàsics.

La UE ja no exclou una fallida parcial de Grècia

Els països de l’eurozona ja no exclouen que Grècia es declari en fallida parcial, com a part del segon pla de rescat que estan preparant per Atenes, segons el ministre de finançes holandès, Jan Kees de Jager. Han fet aquesta consideració malgrat l’oposició a cap mena d’impagament per fallida de Grècia per part del Banc Central Europeu (BCE) , que creu que això causaria un contagi a la resta de països de l’eurozona amb una situació similar.

Ahir els disset ministres d’Economia i Finances de l’Eurozona van pactar un fons permanent de rescat que entrarà en vigor el juny del 2013 per tal d’assistir els països que tinguin dificultats. En canvi, no hi va haver pas cap acord sobre el segon rescat financer de Grècia, i concretament sobre la participació de la banca privada. La concreció d’aquest possible acord s’ha ajornat fins al mes de setembre.

El fons de rescat permanent tindrà un capital subscrit de 700.000 milions d’euros. El fons permetrà fer préstecs de 500.000 milions als països en crisi sense que les agències de qualificació devaluïn el deute. Del total dels 700.000 milions, 80.000 milions arribaran a través d’aportacions directes de capital dels estats de l’Eurozona, i els 620.000 milions restants s’aportaran com a capital mobilitzable i de garantia.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any