19.04.2011 - 06:00
‘Calleu, nobles consellers, guardeu-vos la raó que us quedi.’ Amb aquests versos premonitoris, i barrejats amb alguna cosa més que aplaudiments, els Manel van obrir ahir, enmig d’una gran expectació, el primer dels cinc concerts que faran al Teatre Romea per presentar el seu segon disc, ‘10 milles per veure una bona armadura‘, amb les entrades exhaurides de fa mesos. I ho van fer amb aquella seguretat quasi insolent que sol brindar la joventut, no per això menys entranyable.
Amb l’auditori ple, també de personalitats (hi havia, entre més, el batlle de la ciutat, Jordi Hereu, i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell), el grup va oferir quasi dues hores d’un espectacle genuí i enèrgic, amb cançons dels seus dos discos. En aquest vídeo us n’oferim dues, a més de les impressions dels assistents.
El públic, heterogeni, d’edats i procedències diverses, va corejar la majoria de cançons, especialment ‘Aniversari‘ i ‘Boomerang‘, i també ‘La cançó del soldadet‘, que la sala sencera va cantar de cap a cap, per sorpresa no gens dissimulada del grup. Totes, això sí, sense els arranjaments del disc, que es van compensar mitjançant combinacions de veus, a vegades curioses, però no sempre reeixides.
Un humor burleta (en alguns moments prou agut i sofisticat) va emplenar els intervals no musicals. ‘Ara només provem els acudits que hem preparat per saber si demà els hem de canviar’, deia el cantant, mentre entre en una part del públic apareixien uns quants interrogants simpàtics que es preguntaven si era una mostra de sinceritat, o si simplement el comentari formava part d’un guió estudiat. Del primer disc, el grup va recuperar ‘Pla quinquennal’ i ‘Dona estrangera’, però també ‘Ai, Dolors’, ‘Al Mar!’ i ‘Captatio benevolentiae’, moment en què les primeres files del públic no van resistir la temptació de posar-se d’empeus, forçant la resta del teatre a copiar el gest per poder seguir l’espectacle.
‘Benvolgut, ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat’, el primer vers de l’última estrofa de la primera cançó del disc, els va servir per acomiadar-se. Era un comiat fals. ‘Suposo que és moment d’acomiadar-me esperant no haver-te emprenyat massa, no haver semblat un boig, que la força ens acompanyi, adéu, fins sempre, sort!…’
I els bisos, llargaments reclamats, van arribar al clímax amb ‘La gent normal’, el tema que va arrencar els crits més apassionats, per més que no figuri en cap dels dos discos (només es pot sentir a MySpace i a YouTube; tota una mostra, una vegada més, de la força incontrolable i incontestable de la xarxa). I la segona tongada, èpica, de bisos: ‘Deixa-la Toni, deixa-la’, amb un final esperat en el qual van demanar la participació del públic, aquesta vegada sense pujar a l’escenari, per cantar els ‘oh oh oh’ de la tornada, que van circumdar el teatre d’una atmosfera gloriosa i grandiloqüent. I naïf alhora, jugant, una vegada més, amb la frontera entre la genialitat i el ridícul, com en bona part el concert. Mentrestant, el teló baixava a poc a poc. i els músics continuaven tocant…
Llums encesos. Més aplaudiments i felicitacions. ‘Caram! Joves i forts, eh’, va reblar una espectadora que semblava acabada d’aterrar al planeta. De moment, després de Barcelona, la ronda de presentació passarà per una colla de poblacions, entre les quals Berga, Girona, Maó, Mataró, Palma, Torelló i València. També es presentarà a Madrid, Múrcia i Saragossa.
