18.04.2011 - 06:00
‘El miedo es una cárcel muy aburrida. Eduardo Galeano para Obrint Pas: Coratge, al vent del món. Desde Montevideo, verano, 2011.’ Aquesta dedicatòria manuscrita de l’escriptor uruguaià és part del ‘Preludi’ d’un llibre-disc que encomana valor i esperança per totes bandes. ‘Coratge’, el nou disc d’Obrint Pas, torna quan feia quatre anys que el grup no en publicava cap d’estudi i quan en feia un que descansava per poder carregar piles. ‘Hem mirat al passat per enfocar el demà i tenir prou armes per a encarar-nos-hi’, diu el cantant, Xavi Sarrià, en aquesta entrevista amb VilaWeb TV.
Durant l’any de descans el grup va repassar tota l’obra feta i viscuda des de l’origen d’Obrint Pas, el 1993. I el repàs es recull en aquest disc, amb cançons que parlen de les vivències, del passat, del grup i del de la seva generació. Cançons com ‘Al país de l’olivera’, que Xavi Sarrià i Miquel Gironès interpreten a l’Espai VilaWeb acompanyats del músic i compositor Borja Penalba. O ‘La vida sense tu’, un cant a València. Cançons del pas del grup per Caracas i Palestina; de la postguerra i del coratge heretat dels avis que perderen la guerra. Cançons com ‘Seguirem’, dedicada a Mavi Dolç, professora i activista valenciana molt acostada al grup i que fou ‘una mica mare de tots’, com diu l’escriptora Isabel-Clara Simó en el text que acompanya la cançó.
A més de Simó, en aquest llibre-disc hi ha textos de Pau Alabajos, Santiago Alba Rico, Laia Altarriba, Manuel Baixauli, Elvira Cambrils, David Fernàndez, Cesk Freixas, August Gil Matamala, Marc Granell, Angela Jackson, Josep Nadal (Gossa Sorda), Vicent Partal, Gemma Pasqual, David Segarra, Pascual Serrano, Feliu Ventura i Raül Zelik.
Seguint el deixant de l’últim disc, ‘Benvinguts al paradís’, Obrint Pas aplega quinze cançons que combinen rock, ska i reggae amb música tradicional, però adopta nous instruments, com la viola de roda. No ho fa sol. En aquest disc es fa acompanyar de músics com Mara Aranda, Mohamed Bout Ayub (de l’Orquestra Àrab de Barcelona), Pep Gimeno Botifarra, Fermin Muguruza i Feliu Ventura.
I el fil de les cançons és el coratge dels qui han lluitat, ‘però també el coratge que ens ha fet avançar, l’optimisme i les esperances descloses al País Valencià aquests últims anys per herois quotidians’, és a dir: ‘és el coratge que ens cal’, com ens diu Sarrià.
