De X a .xxx

VilaWeb
Redacció
24.03.2011 - 20:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La junta de la ICANN, l’entitat encarregada, per mandat del govern nord-americà, de gestionar i crear dominis d’internet, es va reunir la setmana passada a San Francisco (Califòrnia). A l’ordre del dia hi havia una de les qüestions més polèmiques que arrossega la institució: el domini .xxx. Concebut com una terminació per a les webs de ‘continguts adults responsables’, eufemisme per a referir-se a la pornografia, l’.xxx es va començar a demanar fa una dècada, però ha topat sempre amb entrebancs i pressions de molts governs (que van arribar a endarrerir l’aprovació del .cat, com recordava dimarts a l’Internauta l’advocat Amadeu Abril). Però divendres de la setmana passada una majoria de nou membres, dels setze que formen la junta de la ICANN, va aprovar finalment l’.xxx, que serà gestionat per l’empresa ICM Registry i patrocinat per la International Foundation for Online Responsibility. L’aprovació no significa l’activació immediata del domini, perquè encara ha de rebre el vist-i-plau de la Casa Blanca que, si delega a la ICANN la gestió dels dominis, s’arroga el dret de vetar algunes decisions. Sigui com sigui, la X torna al primer pla informatiu, lligada a la pornografia, però l’ús d’aquesta lletra com a símbol de desconeixença, ocultació, perill i tabú ve de força segles enrere.

La X com a representació de les coses desconegudes, invisibles o impronunciables no és pas d’ús contemporani, doncs, sinó que enfondeix les arrels en la història: en àlgebra, per exemple, la X és l’element que cal descobrir; des del segle XVII, si més no, hom recorre a aquesta lletra per designar qui no es pot anomenar o de qui no se sap el nom; es parla de raigs X per designar els raigs que no es poden veure…

Aquest lligam de la X amb les coses desconegudes, amagades i perilloses pot ajudar a explicar el recurs a aquesta lletra en el sistema de classificació de films pornogràfics o de violència explícita: per a adults, ras i curt. En aquest cas específic, la Motion Picture Association of America (MPAA) va establir el 1968 un sistema de classificació cinematogràfica en què la X indicava els films prohibits als menors de disset anys i representava una ampliació de la classificació R, la inicial de la paraula anglesa ‘restricted’. (Una modificació del 1990 va substituir la X per NC-17, ‘no children under 17 admitted’.)

En la tria de la X hi pot tenir a veure, segons una hipòtesi, l’existència en aquella època dels films S, de caràcter eròtic, en què el sexe no era explícit, sinó suggerit. Amb la pujada de to dels films de contingut sexual, la indústria devia sentir la necessitat d’apujar un grau la classificació i devia optar per l’altra consonant de la paraula ‘sex’, que remetia directament a la prohibició (al codi de circulació, per exemple, els senyals de trànsit amb una X indiquen perill o pas barrat).

La dècada del 1970 totes dues categories van coexistir, però la X gradualment es va imposar en la incipient indústria pornogràfica de la vall de San Fernando, dins la metròpoli de Los Angeles. Quant al pas de X a XX i XXX, l’explicació és probablement més senzilla: es deu a la simple voluntat de les productores de films pornogràfics d’indicar l’augment del grau de continguts explícits dels films.

Enllaços
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any