19.02.2011 - 06:00
‘L‘esquerra abertzale ha de pensar que Sortu es legalitzarà i actuar en conseqüència’, ha declarat l’advocada i històrica militant de l’esquerra abertzale Jone Goirizelaia en aquesta entrevista de VilaWeb TV. Goirizelaia remarca que els estatuts de la nova formació són impecables i opina que el govern espanyol ha de decidir si agafa ‘el camí de trobar solucions’ o ‘mantenir-se en la situació anterior’. Justament avui hi ha convocada una gran manifestació a Bilbao per a reclamar la legalització de Sortu.
Bilbao, en efecte, acull a les 17.30 una manifestació silenciosa convocada fa dies per una vintena de personalitats de l’àmbit polític, cultural i social basc amb el lema ‘Cap a la pau, legalització’. La convocatòria es va fer públicael dia 12 i entre els impulsors hi ha els ex-dirigents del PNB Xabier Arzalluz i Iñaki Zarraoa, l’ex-directora d’Emakunde, Txaro Arteaga, l’ex-consellera d’Educació d’EA, Anjeles Iztueta, i l’ex-vice-conseller de Treball, Joxerramon Bengoetxea, l’aixecador de pedres Iñaki Perurena, els directius de Berria i Egunkaria, Matxelo Otamendi i Xabier Oleaga, i els representants de Lokarri Paul Ríos i Maixux Rekalde. També s’hi han sumat els empresaris Xabier Goirigolzarri i Antton Lafont, el membre de CCOO Jesús Uzkudun, els professors Periko Ibarra i Kontxita Beitia, l’advocat Kepa Landa i els franciscans Joxe Arregi i Peio Zabala.
La manifestació té el suport explícit de l’esquerra abertzale, Eusko Alkartasuna, Aralar, Alternatiba i Aberzaleen Batasuna, a més dels sindicats LAB, ELA i ESK i nombroses personalitats de la cultura, amb què volen reclamar la legalització de Sortu i la fi de tota violència.
Pel portaveu d’Alternatiba Oskar Matute, justament, la reivindicació que es planteja amb la marxa obre el camí cap a la pau i coincideix amb la reclamació dels firmants de l’Acord de Gernika: ‘Són paràmetres que ens permetran avançar en l’afermament del procés de pau en termes justos’.
Hi coincideix el coordinador de Lokarri, Paul Ríos, un dels impulsors de la mobilització: ‘La fi definitiva de la violència i la legalització són els dos desafiaments que cal aconseguir a curt termini’. ‘Crec que és factible, que es pot aconseguir, i ens trobem molt a prop d’aquesta situació que tant desitgem’. Ríos considera que la legalització de Sortu ‘és fonamental perquè un procés de pau pugui ésser irreversible’.
El PNB i Hamaikabat, tot i que es mostren contraris a la llei de partits, han anunciat que no se sumen a la manifestació perquè la consideren un acte de campanya electoral.
Pendent de la legalització
Sortu va registrar la marca electoral el 9 de febrer al ministeri d’Interior espanyol, després de presentar públicament uns estatuts en què la formació deplora la violència per a finalitats polítiques, incloent-hi explícitament la d’ETA. El ministeri d’Interior ha enviat a la fiscalia i a l’advocacia de l’estat la sol·licitud d’inscripció de Sortu, amb els informes policíacs sobre la possible vinculació de la formació amb Batasuna, il·legalitzada per l’aplicació de la llei de partits espanyola. El vice-president espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba, va dir fa una setmana que considerava evident que Sortu era la continuïtat de Batasuna i que el Tribunal Suprem hauria de decidir si legalitzava el nou partit o no.
La fiscalia presentarà demanda
Segons una nota difosa ahir per la fiscalia espanyola, s’interposarà una demanda contra Sortu perquè és vist com ‘ una continuació de Batasuna’, il·legalitzada al seu torn pel Tribunal Suprem espanyol el març de 2003. És previst que la demanda es presenti el mes de març, abans no es tanqui el termini legal fixat pel dia 11. La nota afegeix que la fiscala ha adoptat la decisió després d’una anàlisi tant dels estatuts de la nova formació com dels informes presentats per la Guardia Civil i la Policía Nacional. ‘En tot cas, i sota la direcció d’aquesta fiscalia, els Cossos i Forces de Seguretat continuen fent investigacions complementàries’.
