10.11.2010 - 11:44
El Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló ha elegit sense sorpresa, en una sessió extraordinària, el socialista nord-català Christian Bourquin com a president d’aquest organisme dels sis anys vinents. El nou president substitueix Georges Frêche, mort sobtadament el 24 d’octubre proppassat. Bourquin, fins ara president del Consell General dels Pirineus Orientals, ha obtingut els quaranta-quatre vots de la majoria socialista i verda que governa la regió, i ha quedat molt per davant de Stéphan Rossignol (UMP), France Janet (FN) i Annabelle Brunet (centrista). Bourquin mateix ja donava entenent en un apunt d’ahir al seu bloc el seu salt a la regió.
Christian Bourquin, de fet, era el nom que més havia sonat des de la mort de Georges Frêche, atesa la seva gran sintonia amb l’ex-president de la regió, de qui era la mà dreta. Cal recordar que Frêche mateix va dir durant l’última campanya regional: ‘És l’hora dels catalans’. A això, cal sumar-hi que Bourquin va començar la seva carrera als vint-i-tres anys, sota la tutela de Frêche, quan aquest era batlle de Montpeller, i que fou vice-president de finances en el primer mandat de Frêche.
Bourquin ha de deixar el càrrec de la presidència dels Pirineus Orientals, on serà substituït per l’ecologista d’esquerra Hermeline Malherbe, actualment consellera general pel cantó de Sant Aciscle-Estació de Perpinyà. El canvi es produirà el 21 de novembre.
La presència d’un català a la presidència de la regió pot portar alguns canvis a Catalunya Nord. D’entrada, es pot començar a resoldre la descompensació inversora que rep aquest territori respecte dels consells generals occitans. I, d’una altra, pot representar un impuls a escala regional de la llengua catalana. Cal recordar que Christian Bourquin, des de la presidència del Consell General dels Pirineus Orientals, el 2008 va reconèixer oficialment el català com a llengua de Catalunya Nord amb la ‘Carta del català‘. Aquest document accepta l’autoritat lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i compromet el consell a ser un transmissor actiu de la llengua catalana i de la cultura, a garantir-ne la supervivència, a fer-la present en tots els àmbits de la vida pública, a possibilitar classes bilingües i a signar acords amb tots els altres estaments administratius perquè facin semblantment. Aquell mateix any, el consell va entrar a formar part de la Fundació Ramon Llull.
Enllaços
Array
