14.10.2010 - 00:00
Adaptació del llibre del mateix nom de Nick McDowell, el film s’ha presentat donin la Secció Fantàstic Panorama Competició.
Estem en el més fatxenda de Manhattan, el Upper East Side. Els joves semblen estar en una festa contínua, amb sexe lleuger, drogues (Twelve és el nou estupefaent que fa furor), els cotxes esportius de papà, les targetes Visa sense descans, vestits nous i cars,… En suma, l’elogi de la superficialitat. Aquests són els protagonistes de la pel·lícula de Schumacher, un director de carrera irregular.
Film coral, Twelve es mou en aquest ambient de pèrdua dels mímims valors ètics i de relació humana respectuosa. És un ajust de comptes amb un món que, de vegades, sembla que s’ha convertit en model de molts dels joves d’avui dia.
Com era de preveure, al final la bombolla esclata i es converteix en drama: uns dels macos fills provoca una massacre en una de les nombroses festes que poblen el film.
És d’agrair que Schumacher no hagi caigut en cap tipus de sentimentalisme. S’apropa a aquest món amb una càmera respectuosa amb els protagonistes, sense suavitzar cap de les múltiples accions que hi ha en el film.
Al llarg de tot el metratge hi ha una veu en off de narrador omniscient que ens serveix de guia i ens submergeix en aquest món.. Aquest recurs, que de vegades resulta molest en un altre tipus de films, es presenta aquí com un encert. Encara que, cal dir-ho, també ajuda que la veu sigui la d’algú com Kiefer Sutherland.
Enllaços
Array
