22.09.2009 - 06:00
L’Institut Català d’Antropologia és una de les instàncies acadèmiques que més ha ajudat a reinterpretar els fets de la Setmana Tràgica(1909), ara que ja en fa cent anys. La gent, revoltada perquè enviaven pares de família a la guerra del Marroc, va cremar convents i esglésies i en canvi no va tocar l’exèrcit. Com s’explica? En aquesta entrevista en vídeo l’antropòleg Manuel Delgado (1956) interpreta aquells fets des d’una nova perspectiva.Per una altra banda, i aprofitant l’efemèride, la Biblioteca de Catalunya té oberta aquests dies una exposició, petita però valuosa, sobre aquells fets.
Per Delgado l’autèntica qüestió de fons de la Setmana Tràgica no va ser l’anticlericalisme ni l’antimilitarisme, sinó el control de la ciutat. ‘Poques setmanes abans de l’esclat de la Setmana Tràgica s’havia començat a obrir la Via Laietana, que esventrava el barri. La violència de les barricades es contraposava a la violència de les excavadores.’ Per Delgado, les obres de la Via Laietana seguien el patró francès, les avingudes amples permetien als exèrcits de patrullar-hi, cosa que no podien fer pels carrerons del nucli antic: ‘Un darrer esglaó del mateix procés ha estat l’obertura recent de la Rambla del Raval de Barcelona.’ I la gent es va revoltar contra aquest intent: ‘Ens agradi o no, la història d’una ciutat és la història de les seves revoltes.’
En l’entrevista Manuel Delgado descarta l’explicació tradicional dels fets, de considerar la crema de convents un acte irracional de les masses, i prova de cercar-ne la racionalitat. En primer lloc, creu que a ningú no li va semblar malament la crema de convents: l’església va veure com la crema afavoria el procés de modernització i li aportava diners. ‘Ni un sol fidel no va sortir en defensa dels convents’, diu Delgado; la burgesia i les classes dominants compartien la visió antimilitar i veien amb bons ulls que la massa s’entretingués cremant esglésies i no pas fent la revolució. ‘Els burgesos no van descomptar ni un dia de paga als obrers en vaga’, diu Delgado. I la classe obrera es va adonar que necessitava un lideratge propi i revolucionari, perquè, si no, la gent en lloc de fer la revolució es dedicava a cremar esglésies sense guany. ‘La creació del sindicat àcrata CNT poc temps després en podria ser una conseqüència’, rebla.
Exposició, petita i valuosa
Aquests dies la Biblioteca de Catalunya té oberta una exposició amb el valuós fons que gaurda de la Setmana Tràgica: els articles originals que Joan Maragall (1860-1911) va escriure sobre els fets, demanant autocrítica als homes de l’església; fotografies d’alguna de les vuitanta esglésies que es van cremar; retalls de la premsa estrangera que es va fer ressò dels fets, i un perfil de Ferrer Guàrdia, el lliurepensador àcrata que va ser el cap de turc de la revolta: va morir afusellat al castell de Montjuïc, tot i no tenir absolutament res a veure amb la insurrecció.
