23.07.2008 - 19:00
El ple del Consell Comarcal d’Osona ha declarat la colònia industrial del Pelut o colònia Ymbern com a Bé Cultural d’Interès Local a petició de l’Ajuntament d’Orís. El Pelut és una de les colònies industrials més importants que es conserven al tram mitjà del riu Ter i de les més interessants de Catalunya. Cal destacar del conjunt els seus magnífics jardins, possiblement dissenyats per l’urbanista Rubió i Tudurí. A partir d’ara la colònia del Pelut serà inclosa dins del Catàleg del Patrimoni Cultural Català.La importància de la colònia Ymbern ve donada per dos factors: d’una banda per la seva pertinença al conjunt de grans colònies que trobem en aquesta part del Ter (la Mambla, Borgonyà, Vila-seca i la Coromina) i per altra part per la singularitat de la seva arquitectura -els seus edificis estan construïts amb pedra de riu corejada d’estil modernista- i pels seus majestuosos jardins. Al mateix temps la seva situació, en un meandre del riu, donen al Pelut un clar aïllament, accentuat per l’accés des de Torelló a través d’un pont amb un arc que permetia el seu tancament.
L’origen modern del Pelut es remunta a l’any 1859 quan Joan Camps construeix una fàbrica o adoberia de pells que funciona amb l’aigua que sobra de la presa de Can Bassas, d’aquí sembla que prové el nom del Pelut amb que és coneguda la fàbrica. A la dècada de 1870 la fàbrica ja es dedica a l’activitat tèxtil. El 1889 pateix un greu incendi que causa la seva aturada fins el 1892 que es comprada per Lluís Madirolas. Prèviament, el 1879, el Pelut ja comptava amb l’estatut de colònia industrial, de fet havia estat la primera en poder-se beneficiar de les seves avantatges abans que ho fessin Vila-seca, la Mambla, Salou i Còdol Dret.
L’arribada dels fabricants barcelonins Calvet el 1905 suposa la reconversió de l’establiment industrial en una gran colònia. El fill gran de la família, Eduard Calvet i Pintó (1875-1917), és un personatge important dins de la industria cotonera catalana de l’època: el 1911 és nomenat president del VIIIè Congrés Internacional Cotoner de Barcelona i el 1913 president del Foment del Treball Nacional. Calvet és un defensor de la modernització de la industria tèxtil catalana, aposta per la concentració industrial, l’especialització productiva i la instrucció tècnica i cultural dels treballadors. També manté una important activitat política al costat del catalanisme republicà i és diputat i senador.
El 1930 el Pelut passa a mans dels industrials Ymbern de Mataró que mantenen l’activitat tèxtil fins el 2000, llarg període en el qual modernitzen la producció, instal·len un alternador acoblat a la turbina per produir energia elèctrica i completen els serveis de la colònia.
A la seva època d’esplendor la colònia disposava, a part dels edificis industrials, de 18 habitatges amb safareigs, pati i horts, una fonda –ocasionalment botiga de queviures-, una sala de ball, pistes poliesportives i uns grans jardins. El projecte inicial dels Calvet era més ambiciós i contemplava la construcció de més habitatges, un economat, un cafè-casino, una escola i una església el disseny de la qual es va encarregar a Antoni Gaudí.
Els jardins de la colònia són l’element més destacable del Pelut per les seves característiques: es tracta d’un model de jardí a cavall entre la l’escola de jardineria francesa i la seva derivació mediterrània que hom podria definir com a llatí i que envolta i dignifica un espai que conjuga l’explotació industrial i l’àmbit residencial.
Aquests extensos jardins, sense cuidar durant molts anys arran del progressiu abandonament de la colònia per part dels seus habitants a partir de 1975, s’han anat recuperant els darrers temps gràcies, en bona part, a les intervencions de l’Escola Agrària Quintanes.
El Pelut és doncs una de les colònies singulars de la nostra comarca on la seva activitat industrial, majoritàriament tèxtil, s’ha desenvolupat enmig de la natura representada pels seus magnífics jardins. La promoció de la seva protecció demostra clarament la voluntat de conservació del conjunt per part de l’Ajuntament d’Orís.
