Prudència

Demà l’Assemblea Nacional Catalana escollirà una nova direcció. Les eleccions es fan en un clima un pèl enrarit per unes certes divergències internes que no han arribat a ser gaire preocupants, però que no deixen de projectar una ombra de dubte sobre el funcionament i el paper públic de l’entitat.

Tinc la sensació que la immensa majoria dels membres de l’ANC no pensen precisament en aquestes eleccions, i això podria traduir-se en una abstenció alta. Em trobe molta gent que més aviat expressa desconcert per una discussió que no encaixa amb la tasca que cal fer, urgent i immediata. Demà veurem si això és tan solament una impressió o una realitat. La participació en la votació en serà un indicador claríssim.

Si és baixa, potser algú la farà servir per a criticar la situació actual del moviment i qüestionar-ne el paper. Espere que no passe, però si passa d’alguna manera ho hem d’entendre i assumir amb normalitat. Les baralles internes i les lluites pel poder sempre creen mala imatge i desvirtuen el discurs de les organitzacions que les viuen. I l’Assemblea, en aquest sentit, no en pot pas ser cap excepció.

Però la distorsió no pot amagar la realitat, ni hauria d’amagar-la. I per això avui, precisament, cal recordar que l’Assemblea Nacional Catalana s’ha guanyat a pols el paper destacat que té, perquè ha sabut connectar amb la realitat més profunda del país i l’ha sabuda projectar políticament amb una força inaudita. Ara, res no garanteix que això siga per sempre i, per tant, cal demanar molta prudència i encara més responsabilitat.