Spanair és una empresa i podem discutir si la gestió que ha fet és o no la més adequada. Però ens equivocaríem molt si pensàrem que el fracàs de Spanair ha estat simplement una qüestió comercial. I també ens equivocarem si no ens n'adonem que aquest fracàs diu coses sobre la nostra estratègia de país.

La política de comunicacions és una de les eines primordials del nacionalisme espanyol. Germà Bel ja ho ha explicat de sobres. I en aquesta política hi ha una clau intocable: Madrid és el centre. Especialment pel que fa als avions. Perquè Espanya creu que el seu futur dins Europa passa per ser el pont cap a Amèrica llatina i en aquest objectiu és fonamental convertir Barajas en un dels més grans aeroports del món.

Per això calen edificis, gastant tants milions com calga. Calen també avions i per això Iberia es concentra a fer el paper d'estat que li toca. Però com que no és prou cal també eliminar la competència. La de Londres o la de París o la de Lisboa no la poden eliminar però la de Barcelona sí. I s'hi apliquen de valent. Primer deixant-la sense cap vol internacional d'Iberia i després atacant la rendabilitat de Spanair.

Com? Per exemple impulsant des d'Iberia Vueling i enviant-la a competir en cada aeroport on era Spanair, obligant a baixar els preus. Com? per exemple quan es veu que amb això no és prou fent que AENA autoritze les companyies low-cost a entrar a l'aeroport de Barcelona per a competir, especialment, amb Spanair. Ryanair volava a vuit ciutats competint amb Spanair però rebentant preus. Vueling volava a totes les que volava Spanair dins l'estat excepte València, és clar!, i Astúries. I amb preus més baixos. Tot encaminat a fer inviable el negoci de Spanair.

Lògicament es pot dir que això és el mercat i que no es pot fer res. Cert. Però és ser molt innocent creure que estem al davant de només una qüestió de mercat. Un govern amb interès per fer d'El Prat un aeroport intercontinental té moltes maneres d'ajudar a que això passe. Un govern amb interès per fer d'El Pratt només una terminal més de Barajas també sap el que ha de fer. I ho ha fet.

I en aquest sentit és que això que ha passat ara amb Spanair ens obliga a preguntar-nos de nou coses sobre el país i les nostres estratègies.

Perquè hem de preguntar-nos de nou si no és més esforç intentar aparentar que no som una província subsidiària que esdevenir un estat independent. Fa anys que pretenem ser normals però no ho som: tenim el nostre (per ara) estat simplement en contra i així no hi ha condicions per a ser normal. Perquè combats en inferioritat de condicions.

director@vilaweb.cat

Un govern amb interès per fer d'El Prat només una terminal de Barajas també sap el que ha de fer. I ho ha fet.