Ara toca defensar Garzón, diuen. Sembla que uns falangistes podrien acabar la seua la carrera judicial, i la 'progressia' hispana crida i brama. Però jo no m'hi sumaré, ni per solidaritat internacional. He vist massa de prop com aquest personatge permetia la tortura i violava les regles més elementals de la democràcia.

He sentit relats estremidors, fets de viva veu i de primera mà. Els he sentits de gent torturada per aplicació de la llei antiterrorista que s'ha aixecat la samarreta davant seu i dels seus companys o que ha plorat relatant les atrocitats sofertes, sense més resposta d'aquest jutge estel·lar que la del menyspreu. Però, encara que no els haguera sentits en directe, en tindria prou d’haver llegit els relats públics de les seues víctimes, de les que em mereixen confiança. Parle, posem per cas, i n'hi ha prou amb un exemple, dels detinguts del 92, en aquella infame ràtzia olímpica que Europa acabà desautoritzant anys després. El 2004, per escrit, el Tribunal d'Estrasburg va acusar Garzón de no haver volgut investigar les documentades denúncies de tortures que li havien estat presentades. I amb una acusació com aquesta n'hi hauria d'haver prou.

És tan sols una falta, n'hi ha que excusen ara. Doncs, no. Cal dir que no és l'única falta, però que, fins i tot si ho fos, ja n'hi hauria prou. Parlem de tortures, no d'un error processal qualsevol, d'una manca de documentació. I cal dir amb la veu ben alta i clara que no es pot defensar la democràcia violant els drets democràtics. Si n'hi ha que volen oblidar aquest principi bàsic, doncs que el defensen, enmig de la baralla partidista. Però, a mi, em faria molta vergonya d'oblidar-ho, i per això, per dignitat democràtica, no pense ni moure un dit en defensa de Garzón. Ja s'ho faran.

director@vilaweb.cat

No es pot defensar la democràcia violant els drets democràtics.