I Laporta ho ha tornat a fer
La coherència personal no és un acte heroic. Més aviat és simplement la voluntat de no trencar allò que ens constitueix. Però la veritat és que no abunda
En aquest article Joan Ramon Resina s'acomiada de la seva col·laboració a VilaWeb després de gairebé deu anys d'escriure al diari
Els partidaris de revertir la fràgil hegemonia de la raó als països occidentals s’han inventat el mot escruixidor d’islamòfob per silenciar els qui adverteixen del possible retorn de la teocràcia
La religió no ha estat mai lluny de la política per la senzilla raó que n’és un element constitutiu. La religió ha fundat els estats i no pas a l’inrevés
El costat bo de la història, que hom s’assigna mitjançant una tria molt selectiva de les gestes, és en realitat la projecció d’una idea escatològica
Fa anys algú va descobrir una veritat sabuda de sempre: que les persones actuem emotivament tant o més que per reflexió racional
En pocs anys s’ha passat d’informar a difamar. Què o qui s’ataca? Aquest, aquell o el de més enllà, qualsevol que es trobi circumstancialment en l’objectiu mediàtic
La deformació del llenguatge per a manipular el significat de les paraules és un símptoma d’irresponsabilitat cognitiva, però també sol ser una eina al servei d’una ideologia
Avui l’estat d’esperit que dominava les societats occidentals d’ençà de la Segona Guerra Mundial s’evapora i un esperit diametralment oposat comença a prendre cos
A Occident la intolerància ha deixat de ser religiosa i ha esdevingut ideològica
No és sols als Estats Units que augmenta la violència ideològica; també a Europa creix el nombre d’atemptats d’aquesta naturalesa
Si judicar la moral d’un poble és judicar allò que el poble honora, què es pot dir de la moral dels catalans?
Fa segles que Espanya és un país corrupte on les acusacions creuades de corrupció no canvien res. És i serà així, perquè fora de la corrupció no hi ha vida política
No és pas que Trump canviï de principis com Groucho Marx; és que no en té, començant pel principi de realitat
Molts que la prediquen no s’adonen que revolució és l’altre nom de l’etern retorn
La dignitas era un atribut de caràcter personal, semblant a la idea medieval de l’honor, que podia enlairar o enfonsar la condició social de la persona i la seva família
Els problemes no són de dreta ni d’esquerra. Allò que distingeix les ideologies és la manera d’abordar-los. I la manera més irracional de fer-ho és negar-los
El turisme és allò que resta d’una idea degradada del luxe, un masoquisme que es retroalimenta
Idolatrar la política és totalitzar-la. D’aquí ve el dogma, tan reductiu com perillós, que tot és política, que res no se n’escapa i que tota opinió és ideològica
La ‘inevitabilitat’ de la caiguda de Sánchez, si la confirmen els fets, tindria el mateix valor que la determinació retrospectiva de la causalitat en història, és a dir, cap valor
Els cops d’estat no els fan les masses pacífiques, sinó els aparells de l’estat quan hi giren en contra la violència que els ha delegat en monopoli
Hi ha una concepció esbiaixada de l’universalisme consistent a suspendre els judicis de valor i proclamar la igualtat de totes les cultures
D’ençà que la premsa s’ha digitalitzat, escriure és com posar un baròmetre al mig del carrer. Les reaccions indiquen la pressió intel·lectiva de l’ambient
El dogmatisme jueu és tan detestable com el dogmatisme musulmà, com ho són les expressions dogmàtiques en favor o en contra dels dogmes respectius
En justa correspondència pel respecte que li acorda la societat, la premsa està obligada a respectar-se ella mateixa assumint la responsabilitat d’allò que publica
Quan hom s’ha compromès amb un valor determinat, posem per cas la democràcia, el compromís obliga a defensar-la contra l’absolutisme, vingui d’on vingui, es digui com es digui, tingui el color que tingui
Les nacions i les cultures s’imposen i es fan respectar quan són capaces de dissoldre el narcisisme de les petites diferències
Ja que Sant Jordi és, entre més coses, la festa dels llibres, cal simbolitzar la desnacionalització de la cultura honorant per damunt de tots un escriptor fanàticament anticatalà
Una Catalunya rica i plena basada en el “concert fiscal” que promou ERC i els deu milions d’habitants que preveu el PSC no és impensable, però si arriba serà definitivament impotent
Als Estats Units, amb menys embuts que en altres països, la política i els diners sempre han anat de bracet
Els aranzels són una declaració de guerra. Els Estats Units encara són i continuaran essent una potència militar, però Trump no és un president bel·licista
Sens dubte, l’estil de govern de Trump recorda les tiranies populistes. Que admira els líders autoritaris tampoc no és cap secret
Mai l’espanyolisme no havia mobilitzat tanta gent en defensa de la repressió com el 8 d’octubre, ni ho ha tornat a fer. No en té cap necessitat
Governant a cop de decret, revela la pretensió d’arrabassar poder al legislatiu per acostar-se a la monarquia, en el sentit original de govern d’una sola persona
Les minories no tenen res a guanyar amb la censura. Emmordassar l’opinió desagradosa atempta contra el dret de qui l’emet i el dret de qui l’escolta
Ofegar opinions adverses és una exhibició dirigida a la pròpia parròquia més que no pas una confrontació d’idees
L’abisme entre l’engany ruborós i la cínica negació dels fets no l’han cavat únicament els conservadors. El radicalisme de l’esquerra liberal hi ha contribuït alegrement
Els Estats Units se’n van i Europa, mortificada, ha de reconèixer que no és en condicions de defensar-se en el nou escenari geopolític
La catalanitat, com qualsevol altra particularitat nacional, per força ha de ser excloent, car no hi ha identitat sense exclusió
Si Junts per Catalunya tomba un decret sumant els seus vots als de Vox, això no el converteix en un partit ultradretà
La mitificació és especialment evident en la demonització de l’adversari. Durant mil·lennis el dimoni ha estat un gran aliat del poder